dilluns, 16 de juny del 2014

Les mancances d'alguns



Als que no ens agrada el futbol sembla que estiguem mancats de:
  • patriotisme
  • amor a la ciutat
  • sentiment col·lectiu
  • la lògica del funcionament social
  • i fins i tot, el sentiment o la pertinença a un país.
Quan el que observem és:
  • el elogi del trampós
  • la dignificació del resultadisme, el fi justifica els mitjans
  • la violència, de vegades no continguda, fins hi tot dels pares en els partits de criatures
  • la idealització de la competitivitat, els caràcters no competitius son exclosos
  • la permissivitat en l'ús de recursos públics i privats estratosfèrics, fora de tota sincronia amb la societat.
En la meva pràctica esportiva de jove (per cert bastant extensa: bàsquet, handbol, hoquei sobre gel, atletisme, rugbi i sobre tot beisbol) vaig fugir de tot això com de la tinya.

A mi el futbol, ni cap dels seus clubs, ni cap de les seves seleccions em representa de cap de les maneres.

Respecteu-me que no m'agradi el futbol, ni com esport, ni com espectacle. No em vull identificar amb el que veig.

En concret, sobre el Barça, puc dir dues coses poc freqüents:
  1. Que no em representa, ni a mi, ni a la meva catalanitat, i que els seus jugadors son una gent que es guanya la vida com pot, que igual jugarien amb el Reial Madrid, i
  2. Que de jove vaig jugar al Barça, a la secció de Beisbol (també a la de hoquei sobre gel), secció que aquest club s'ha carregat tenint equips campions a les seves competicions, no hi han dedicat uns centenars de milers d'euros per mantenir una secció històrica, però si que posen milions per altres coses.

Addendum