A l'altra banda de la carretera, avui carrer, hi havia una xurreria, i la xurrera ens explicava les històries i llegendes dels voltants, que vistes amb els ulls d'ara eren del tot impresentables, cruels, antipedagògiques, i segurament... delictives.
Per allà a mitjans dels noranta em va donar un atac nostàlgic i vaig agafar a tota la família i vam anar cap allà a donar un cop d'ull. Quan vius a Tarragona, costa molt passar la barrera psicològica de Barcelona cap a dalt.
Vam dinar en aquest principal, i tan sols m'ha quedat un record: el segon pitjor dinar de la meva vida (El primer i inamovible fins ara és un inoblidable a Perales de Alfambra, Terol, a molta distància i difícilment superable amb tan sols una cosa bona: vam sobreviure!).
Tot plegat em va refermar en un principi que actualment segueixo sempre:
Quan tens un bon record d'un lloc,
pot ser millor no tornar-hi,
perquè pots perdre el temps i el record.
Actualització del 28/4/2022: veig que han derruït el sortint del principal:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada