dimecres, 29 d’abril de 2015

Dí papá - Records d'infantesa amb fons musical

Portada del disc senzill


Dí papá
José Guardiola y Rosa Mary
La voz de su amo
Barcelona 1962


Si, si, la Rosa Mary amb la que jugava al Monopoly les setmanes santes en el principal del centenari Cal Pau (Hostal/Fonda Guilà) de Súria per allà els seixanta.

A l'altra banda de la carretera, avui carrer, hi havia una xurreria, i la xurrera ens explicava les històries i llegendes dels voltants, que vistes amb els ulls d'ara eren del tot impresentables, cruels, antipedagògiques, i segurament... delictives.

Per allà a meitat dels 90 em va donar un atac nostàlgic i vaig agafar a tota la família i ens vam anar cap allà a donar un cop d'ull. Quan vius a Tarragona, costa molt passar la barrera psicològica de Barcelona cap a dalt.

Vam dinar en aquest principal, i tan sols m'ha quedat un record: el segon pitjor dinar de la meva vida (El primer e inamovible fins ara és un inoblidable a Perales de Alfambra, Terol, a molta distància i difícilment superable amb tan sols una cosa bona: vam sobreviure!).

Tot plegat em va refermar en un principi que actualment segueixo sempre: 
Quan tens un bon record d'un lloc, 
pot ser millor no tornar-hi, 
perquè pots perdre el temps i el record.




Façana del Hostal Guilà a Súria

Poso dalt la vista actual, i abaix la del moment, per que he vist que l'ajuntament ha comprat l'edifici i pot ser que l'enderroquin... veurem.