Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TSB. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TSB. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de desembre del 2014

Més sobre el futur Pla d'accessibilitat de la Ciutat de Tarragona

Sembla que l'accessibilitat pren notorietat a la premsa de la Ciutat de Tarragona.

Avui ha sortit als diaris:

  • Diari de Tarragona 2/12/2014


Entidades y personas con discapacidad reconocen que la ciudad ha hecho esfuerzos por eliminar barreras, pero dicen que la falta de coordinación echa por tierra buenas intenciones

 Publicado: 21:54 - 01/12/2014
Carles Balañá va en silla de ruedas y cuenta que el cambio que ha dado la ciudad en los 17 años que lleva viviendo aquí, en materia de accesibilidad, es enorme. No obstante los esfuerzos que se hacen, que no son pocos, muchas veces terminan por empeorar la situación que pretendían arreglar. Pone un ejemplo reciente: la inversión realizada en el paso soterrado de la Plaça dels Carros. Para quien va en silla de ruedas la opción es tomar dos ascensores: uno para bajar al paso soterrado y otro para subir. Hasta aquí todo bien, si no fuera porque es más que frecuente que uno de los ascensores, o los dos, estén estropeados, con lo cual las personas en silla de ruedas ya no pueden pasar. Es cierto, reconoce, que antes había que cruzar por las vías, pero el paso era accesible. Ahora, cuando se dañan los ascensores, toca dar una vuelta de kilómetro y medio hasta El Serrallo para pasar al otro lado. Balañá no es técnico en la materia, pero cree que si se hubiera tomado en cuenta la opinión de personas como él tal vez se habría planteado otra alternativa, como rampas, por ejemplo.
Y como éste, los colectivos de personas con discapacidad aseguran que abundan los ejemplos de cómo la accesibilidad muchas veces parece sólo un trámite más.
Justamente éste es uno de los problemas que se espera pueda atajar el plan de accesibilidad municipal, un documento que una ley autonómica ya exigía a todos los municipios desde 1991.
Finalmente, dicho plan parece haberse desencallado. La concejal de movilidad, Begoña Floría, ha anunciado que el gobierno municipal firmará, antes de que acabe el año, un decreto para la creación de una comisión que comenzará a trabajar en 2015 y cuyo principal propósito sería la redacción del plan. La comisión estará presidida por Victoria Pelegrin, actual concejal de licencias y anteriormente de Serveis a la Persona.
La creación de la comisión, no obstante, llega precedida de polémica, ya que hace unos días Jordi Planas, portavoz del Colectivo Tarragona Sense Barreres, denunciaba que el presupuesto de 2015 no contemplaba ninguna partida para ejecutar el plan de accesibilidad como una parte del Plan de Movilidad Urbana Sostenible (PMUS), fórmula por la que el ayuntamiento habría apostado en un principio.
No obstante, Floría recalca que el Plan de Accesibilidad, aunque tiene que ver con la movilidad, afecta muchas otras áreas, como por ejemplo la informática, para garantizar que las webs sean accesibles.
En lo que se refiere a presupuesto, Floría reconoce que, si bien es cierto que no hay una partida específica para el plan, dentro de las cuentas del año que viene sí que hay recursos para hacer trabajos en la vía pública de mejora de la accesibilidad. Considera que, aun sin tener el plan, la ciudad ha realizado muchos avances no sólo en cuanto a la supresión de barreras arquitectónicas, sino de la atención de los ciudadanos.

Ver para creer
Después de conocer el anuncio, Planas da un voto de confianza al ayuntamiento, aunque con el «si no lo veo no lo creo» por delante. Eso sí, asegura que la designación de Pelegrín le parece muy acertada. Considera que es una personas muy calificada, no sólo porque es arquitecto de formación, sino porque demostró gran compromiso con la discapacidad en su período como concejal de asuntos sociales. Planas considera que no se trata de un problema de presupuestos, sino de voluntad. «Mataró tiene un plan desde 1996... ¿Es que Tarragona es menos que Mataró?», se pregunta.
Un estudio realizado por la Generalitat en 2012 dejó mal parada a la provincia de Tarragona, donde sólo el 15% de los municipios tenía un plan. La cifra llegaba al 50% en Barcelona, al 30% en Girona y al 11% en Lleida
Lluís Roig, arquitecto técnico, ingeniero de edificaciones y responsable de la Fundación Tarragona Unida del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificacions de Tarragona (COATT), comparte el escepticismo: «Hasta que no vea que se pone hilo a la aguja... Estamos cansados de comisiones que no se llegan ni a crear. Tenemos que hacer un diagnóstico, hacer un plan y cumplirlo. Estará muy bien tener un plan, pero si no se hacen los trabajos en la calle no sirve de nada».
Planas, por su parte, cree que será prioritario recoger las experiencias de otras ciudades vecinas que tengan dimensiones y características similares a las nuestras. En su opinión, se deberá contratar una consultora especializada, pero cuanto más información tenga el ayuntamiento, mejor para poder orientarle.
Roig recuerda que en un Plan de Accesibilidad no hay que pensar sólo en personas con discapacidad. «Todos, en momentos intermitentes de la vida, podemos estar limitados en el movimiento». Se refiere, por ejemplo, a que es necesario adaptar las calles para que puedan circular también sillas de bebés, personas con bastón, muletas, andador o cualquier tipo de ayudas técnicas e incluso alguien con un carro de trabajo.





  • Diari Més 2/12/2014

Denúncien la manca d'accessibilitat de les parades de autobusos


A dalt, la parada d'autobús per accedir al Pont del Diable i, a baix, la del carrer Enric d'Ossó.

El col·lectiu de voluntaris Tarragona sense barreres destaca que alta condicionar algunes parades per que no hi cap ni la cadira de rodes

Ana Fortuny.

La ciutat encara te deutes pendents pel que fa a la accessibilitat. Des del col·lectiu de voluntaris Tarragona sense barreres destaquen la manca d'adequació de diverses parades d'autobusos, per tal que aquestes permetin que la gent amb mobilitat reduïda pugui accedir als autobusos adaptats. Un dels membres del grup, Jordi Planas, explica que, tot i que en els darrers 8 anys s'ha treballat per adaptar els autobusos, "falta aconseguir que totes les parades siguin accessibles".  D'aquesta manera, posa en evidència diversos punts dels carrers de Tarragona en els quals la vorera o l'espai que hauria permetre traspassar del carrer a la rampa de l'autobús és inexistent o de dimensions reduïdes per encabir una cadira de rodes.

"Al carrer Enric d'Ossó, situat davant de l'Institut d'Antoni Martí Franquès no hi ha espai suficient perquè s'hi situï una cadira de rodes i, per tant, no serveix de gaire que els autobusos estiguin adaptats", argumenta Planas. Així mateix, acusa la manca de parades "en condicions" a punts com la Via Augusta, per tal d'aturar-se a la Cala Romana o a la N-240 per accedir al Pont del Diable. "La parada de l'Aqüeducte de les Ferreres et deixa al mig de la carretera, és perillós", afegeix. Fa temps que diverses associacions de veïns han denunciat aquest fet, atès, que s'ha convertit en un espai cada vegada més visitat per als nouvinguts, però que no regeix les condicions de seguretat necessàries.

A la vegada, Planas, argumenta que "Si jo no tinc un transport per anar a un lloc no poder accedir-hi com una persona que pot caminar. El problema de l'accessibilitat exclou a determinades persones de poder gaudir de la ciutat". Des del col·lectiu exposen que "s'ha fet molta feina per superar les barreres arquitectòniques, però encara queden coses per solucionar". A més, lamenta que, de vegades sembla que només tinguem dret a desplaçar-nos per anar al metge o en ocasions concretes".

Manca de bancs a la Part Alta
Un altre dels punts de mira del grup de voluntaris és la necessitat d'ampliar part del mobiliari urbà de de la Part Alta de la ciutat . "Per a les persones amb mobilitat reduïda, el fet de no trobar bancs fa que ens quedem sense passejar i caminar per molts punts", assegura Planas.
Així exposa exemples com el carrer Cavallers, Major o de la Nau, els quals no comptarien amb "cap banc per seure i descansar". A més, des del col·lectiu de voluntaris recorden que la zona de l'interior de les muralles continua sense transport públic. "Necessitaríem micro-busos per poder accedir-hi sense problemes", afegeix. El col·lectiu acostuma a fer arribar les seves reclamacions en reunions amb tècnics del consistori.




Altres entrades relacionades:

diumenge, 23 de novembre del 2014

L'accessibilitat a Tarragona recupera l'esperança

Ahir vam tenir bones noticies al diari ARA:

_______________________________________________________________________







MOBILITAT

Tarragona s’imposa eliminar barreres

L’Ajuntament desencallarà el pla d’accessibilitat el 2015 després de les queixes de col·lectius socials









L’Ajuntament de Tarragona posarà fil a l’agulla al pla d’accessibilitat de la ciutat l’any que ve, abans que s’acabi el mandat municipal. Aquest és el compromís que va assumir la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, després que el portaveu del col·lectiu Tarragona Sense Barreres, Jordi Planas, denunciés fa uns dies que el consistori tarragoní havia ajornat la redacció d’aquest pla per falta de recursos econòmics, a conseqüència de l’escàs marge de maniobra que concedeix la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local -aprovada pel govern espanyol- als ajuntaments.
Aquest pla és el document que ha d’impulsar les polítiques per fer la ciutat més accessible a les persones que tenen algun tipus de discapacitat, un document que, segons una normativa de la Generalitat de l’any 1991, han de tenir tots els municipis, i que Tarragona encara té pendent.
Planas assegura que l’Ajuntament s’havia compromès a tirar endavant les mesures el 2015 en el marc del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, però fa pocs dies va comunicar que no ho podria fer “per falta de recursos”. Una versió diferent de la que explica la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, que apunta que “l’accessibilitat és una qüestió transversal que no afecta només les barreres arquitectòniques i la mobilitat, sinó moltes més àrees de l’Ajuntament”. Floria posa com a exemple les webs accessibles per a invidents. “Per això, l’any que ve crearem una comissió transversal per començar a treballar en el que ha de ser el pla d’accessibilitat de la nostra ciutat”, apunta la regidora, que estima en dos anys el termini necessari per tirar endavant el pla. “És un document complex que afecta molts departaments i els ciutadans hauran de dir-hi la seva mitjançant una fase d’exposició pública”, diu. Uns terminis que situarien el gruix de la confecció del document i l’entrada en vigor per a la pròxima legislatura, ja que l’actual s’esgota el maig vinent.
Un pla necessari
Des del col·lectiu Tarragona Sense Barreres defensen la urgència de tirar endavant aquest pla per fer una ciutat més amable per a les persones que tenen alguna disfunció, “però també per a la població en general”, diu Planas, que posa com a exemple la gent gran i una societat cada cop més envellida, amb una gran diversitat funcional. Per això, defensa que el pla “és una inversió de futur”. Pel que fa a les mancances més urgents, el portaveu del col·lectiu esmenta les voreres de la part baixa, que són impracticables per a les persones que es desplacen amb cadira de rodes, els desnivells als passos de vianants, i la necessitat de més bancs per descansar en zones com la part alta, on no entra el transport públic i cal fer trajectes llargs, a més de “millorar la situació als barris, on els problemes d’acessibilitat són molt generals”.
Planas reconeix que el govern municipal “ha fet un important esforç per anar introduint mesures puntuals per fer la ciutat més accessible”, però insisteix en el fet que cal un pla que les harmonitzi, perquè sovint la falta de coordinació fa que algunes d’aquestes mesures acabin no sent efectives. Planas posa com a exemple els passos per a vianants amb una textura adaptada als invidents, perquè quan la brigada els repinta en alguna actuació urgent, ho fa amb pintura convencional. Detalls que provoquen que la ciutat faci un pas enrere.
__________________________________________________________________________

Be, confiem en que aquestes intencions del govern municipal de confeccionar el Pla d'Accessibilitat pel 2015 és compleixin, recordem que les anteriors havien estat aprovades pel plenari del ajuntament i no s'anaven a complir.
Des de aquí desitjo molta sort al equip de govern per que puguin aconseguir consolidar aquest desig i els hi reitero tota la meva col·laboració per fer-ho.

Per si no esteu al corrent, tot va començar així aquest dilluns passat: La Ciutat de Tarragona es queda sense Pla d'Accessibilitat pel 2015







Altres entrades relacionades:

dilluns, 17 de novembre del 2014

La Ciutat de Tarragona es queda sense Pla d'Accessibilitat pel 2015


Encara recordo quan a finals de l'any 2012, amb molts esforços, es va aprovar incloure dins del PMUS, Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, 2012-2017 la realització d'un Pla d'Accessibilitat que es va programar per executar-se pel 2015.

El PMUS patia, ja des del seu començament, un munt de mancances, cosa que tractaré un altre dia, però sempre es millor tenir un pla mediocre que no tenir-ne cap.

En aquell moment era un home feliç, per fi l'accessibilitat seria objecte d'un pla per evitar les actuacions inconnexes, des-coordinades i amb bones intencions però sense coneixement que es feien i es continuen fent per tota la ciutat, en ocasions creant barreres a on no hi son.



Aquesta situació, ja era acceptar una situació de mínims, la llei 20/1991 (Si he escrit 1991, si, si, fa 23 anys!!!) amb desplegament pel Decret 135/1995, obligava als ajuntaments catalans a realitzar un Plan Especial d'Accessibilitat (alguns municipis no van fer com el nostre i van anar per feina aviat, com Mataró l'any 1996). Imagineu si fem tard que ja ha sortit una llei nova sense que el Ajuntament de Tarragona hagi fet RES. (això és un vici nacional, no cal acomplir les lleis, és molt més distret fer-ne una nova).

Dons aquesta felicitat va acabar la setmana passada, un integrant del equip de mobilitat em va confirmar que degut a les noves normatives, en especial la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local de desembre de 2013, l'Ajuntament no ha sabut trobar finançament per portar a terme el Pla d'Accessibilitat previst al PMUS 2012-2017 que tenia prevista la seva execució el 2015.

Sembla mentida que en aquests 11 mesos que la Llei porta vigent mai s'ha comentat al CMMT, Consell Municipal de la Mobilitat de Tarragona, del que formo part en representació del col·lectiu Tarragona Sense Barreres, que el PMUS 2012-2017 quedava afectat, impedint la realització de algunes de les actuacions previstes, o pot ser totes, deixant, llavors, a tot el PMUS en paper mullat.

Desde el 9/12/2013 el CMMT no ha reunit cap comissió ni cap plenari fins al mes d'octubre quan s'ha aprovat un reglament nou eliminant les comissions fixes sense que algunes, com la d'accessibilitat, s'hagi reunit mai.

Això deixa un munt de preguntes sobre la taula, que en breu intentaré trametre als responsables:

  • Quina part de l'execució PMUS queda afectat per les limitacions pressupostàries?
  • Quines mesures és prendran per re-planificar  PMUS, en les parts afectades per tal de donar-lis alguna utilitat real?
  • Per que en tots aquests mesos no s'ha dit res al CMMT ni a la població?
  • La política oficial del ajuntament al respecte seguirà sent no fer res com aquests darrers onze mesos?
  • No convindria que dins del CMMT hi hagués un grup de treball que fes el seguiment del PMUS per tal que aquesta situació no torni a passar?
  • Cal aclarir les prioritats del govern:
    • Microbusos si i accessibilitat no?
    • Aparcaments per bicicletes si i accessibilitat no?
    • Parquímetres si i accessibilitat no?
    • Càmeres de vigilància si i accessibilitat no?
    • en resum, on està l'accessibilitat dins de l'escala de prioritats del govern?
  • Tota la política sobre accessibilitat del govern és la que es desprèn de la pàgina web quan es fa clic a Mobilitat accessible?

Vet aquí el resum que fa la periodista del que deia fa quatre dies al Diari de Tarragona confiant en els que m'han ocultat la situació:

Ho podeu veure sencer aquí:




Seguirem lluitant per que la ciutat de Tarragona tingui el Pla d'Accessibilitat que es mereixen els seus habitants.



I recordeu:
Tot el que fem ara per l'accessibilitat ens ho agrairà molta gent, 
però també ho agrairem nosaltres mateixos dins d'uns anys.



Altres entrades relacionades: