dijous, 11 de novembre de 2021

Introducció al 5G

Esquema visual de l'evolució de la telefonía mòbil

Aquesta és la meva breu col·laboració en el IV Encuentro de Usuarios y Desarrolladores de NVDA en Español que es va celebrar entre el 15 i el 17 d’octubre d’enguany. 

NVDA és un programari lliure de lectura de pantalla, que permet als usuaris de Windows amb dèficit visual poder esbrinar el que surt a la pantalla escoltant-la i disposar d’ajudes per poder navegar pel programari i el sistema operatiu.

Aquest és el text original de la ponència en català, encara que en la trobada es va fer en castellà, l’àudio està disponible a ivoox, que no vaig llegir per tenir la veu afectada per un refredat i vaig fer servir una veu sintetitzada:

Introducció al 5G

Per entendre què significa el 5G, és convenient donar una ullada als inicis de la telefonia mòbil.

Començament

Va començar de manera analògica en els anys vint del segle passat utilitzat principalment per les forces públiques, i el primer servei comercial es va oferir als EUA a mitjans dels anys quaranta oferint un servei que avui consideraríem deficient.

Desenvolupament de les tecnologies bàsiques

Un fet capital va ser el desenvolupament de la xarxa cel·lular d’antenes, en la qual cadascuna crea una zona (cèl·lula) en una freqüència, que és diferent de totes les antenes que l’envolten. D’aquesta manera un telèfon pot saltar d’una antena a l’altra simplement canviant la freqüència sense «penjar» la trucada. Aquest tipus de xarxa es va desenvolupar entre els anys 40 i 60.

En aquell moment encara no podien fer servir altes freqüències, que era necessari, cosa que es va resoldre a principis dels anys setanta.

1G – Primera generació (cel·lular analògica)

El 1973, Motorola va fer la demostració del primer prototip funcional d’un telèfon personal digital, era un telèfon, d’un quilogram de pes i més de 30 centímetres d’alçada, la bateria no va durar més d’una hora, però encara era analògica.

La comercialització d’aquest tipus de telèfons va començar en els anys vuitanta, aquells artefactes que semblaven un telèfon de marcatge a la part superior d'una bateria de cotxe, i que anàvem arrossegant d’un costat a un altre.

A Espanya, Telefónica va comercialitzar aquest sistema analògic amb el servei MoviLine fins al 2003.

2G – Segona generació (digital)

A principis dels anys noranta surten sistemes digitals que competeixen entre si deixant un guanyador clar, l’estàndard europeu obert i no propietari GSM.

Aquest sistema millora la qualitat de la veu, inclou missatges de text SMS, permet itinerància, facilita la reducció de la mida dels terminals i al ser obert permet la creació d’un mercat amb diversos fabricants i operadors.

En aquest punt, comença la digitalització massiva de totes les centrals telefòniques.

Hi ha una generació intermèdia, anomenada 2.5G, que a finals dels anys noranta ens permet fer servir missatges enriquits i multimèdia EMS i MMS, augmenta la velocitat i la qualitat digital amb un sistema de connexió a Internet més avançat, el General Packet Radio System (GPRS).

3G – Tercera generació (banda ampla)

Apareix a finals del segle passat, proporcionant una més alta velocitat, i comença a permetre la navegació web, televisió, geolocalització, mapes interactius i assistents de navegació, correu electrònic, serveis multimèdia, etc.

4G – Quarta generació (xarxa IP nativa)

Apareix comercialment a principis de la segona dècada d’aquest segle, augmenta la velocitat de les dades que ofereix audiovisuals en alta definició i telefonia IP, noves gammes de freqüència, videoconferència, TV 3D, ús de telèfons mòbils com a càmeres de vídeo en temps real, etc.

5G – Cinquena generació (Comunicacions mòbils en xarxa cel·lular)

Tot i que va ser dissenyat el 2015, no s’implementa comercialment fins al 2019 i encara s'està implementant a tot el món.

El 5G té, a més d’una notable reducció del 90 % del consum energètic de la xarxa, 3 característiques principals que permeten un salt evolutiu en la connectivitat mòbil digital:

·        Velocitat de transmissió molt alta.

·        Molt baixa latència amb alta fiabilitat.

·        Nombre molt elevat de terminals connectats a cada antena.

Vegem cadascuna d’elles:

1. Velocitat de transmissió molt alta

Si el 2G ens permetia transmetre 9,6 k bit/s, el 2,5G el va augmentar a 384 k bit/s, el 3G va pujar fins als 7,2 M bit/s, un 1875 % més que el millor 2.5G i el 4G va augmentar a 100 M bit/s en moviment, però 1 G bit/s en repòs.

El 5G basat en la ubicació ens dona entre 1 i 10 G bit/s i ens permet enviar i rebre dades gairebé instantàniament.

Ens enfrontem a velocitats increïbles, fins i tot comparant-les amb les nostres connexions de fibra domèstica.

Per exemple, descarregar el joc Fornite triga uns 14 minuts en 4G, en 5G el temps es redueix a 24 segons i una pel·lícula de dues hores, en 4G triga 6 minuts i ara en 3,6 segons.

Això ens posa en una situació, on el volum de dades deixa de preocupar-nos i podem fixar la nostra atenció en altres aspectes.

2. Baixa latència i alta fiabilitat

Simplificant, la latència és el temps de resposta a Internet. Per a certes operacions no és el més important, però per a altres en temps real pot marcar la viabilitat d’un sistema.

En 3G la latència és d’uns 70 mil·lisegons, en 4G es redueix a la meitat. En 5G la latència és gairebé nul·la.

A més, afegeix la característica de la seva alta fiabilitat, el sistema garanteix que mai ens fallarà, asseguren una fiabilitat del 99,999 %.

3. Nombre de terminals connectats per antena

Multiplicar per 100 el nombre de terminals connectats per antena respecte al millor 4G, fins a un milió de connexions per quilòmetre quadrat.

Això permetrà una bona cobertura en els esdeveniments massius de desenes de milers de persones, però també permetrà la connexió massiva de sensors de la Internet de les Coses que poblaran el nostre entorn en poc temps.

També permetrà la connexió d’objectes quotidians.

I amb tot això… què?

Vegem on es notaran els canvis, entre moltes altres coses:

Per als usuaris:

  • Una notable millora de l’experiència global i l’arribada d’aplicacions que fins ara no eren possibles.
  • Podem fer amb terminals portàtils coses que fins ara només podíem fer a casa amb fibra, com rebre vídeo en temps real en qualitat 4K.

Per a activitats productives:

  • Es pot esperar que les connexions sense demora permetran a les màquines rebre instruccions a l'instant i poden ser molt més eficients.
  • Per la seva banda, el sector de l’automoció  també podria presentar grans avenços, ja que els vehicles podran rebre informació en temps real gràcies al 5G. Permetrà als conductors prendre decisions en la seva conducció per evitar tota mena d’accidents i imprevistos. També permet la conducció remota de tota classe de vehicles, drons, robots i fins i tot línies de producció.
  • Millores en els sistemes de control de magatzems, productivitat, etc.
  • Seguiment de camps i bestiar.
  • Ús de la realitat augmentada en muntatges de tota mena, des de petits electrodomèstics fins a construcció naval.

Per a l’entreteniment:

  • Jocs i experiències audiovisuals entraran en una nova dimensió que encara no podem imaginar.

Per a la medicina:

  • Millora de la interacció metge/pacient en l’assistència remota. Possibilitat de col·locar sensors connectats en el cos que puguin detectar situacions o fins i tot dosificar fàrmacs.
  • I una evolució de les operacions remotes que ja s’han començat a practicar.
  • Connexions entre equips mèdics i equips d’emergència.
  • Permet als sensors corporals fer un seguiment de la malaltia, fins i tot amb la dosificació de medicaments amb monitoratge en temps real.

Per a les ciutats:

  • Massificar els sensors per a tot, control en temps real: trànsit, recollida i neteja d’escombraries, consum d’aigua i energia, contaminació…
  • Sensors que detecten armes de foc
  • Reconeixement facial en temps real.

Tot està a punt de caure, s’han confirmat grans inversions per dur a terme tot i més del que he indicat, prepareu-vos que venen temps interessants en què l’augment de l’eficiència en molts aspectes de la nostra vida serà la norma.

 

 


dimecres, 13 d’octubre de 2021

Coses que trobo pel despatx: Visera de cartró del PSUC i d'altres (1986)

 

Unió de l’Esquerra Catalana - PSUC - Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra

dilluns, 18 de gener de 2021

La solitud del petit empresari

 

 

No ens enganyem, els petits empresaris estan més sols que l'una, la petita dimensió impedeix tenir els marges d’empreses més grans que poden afrontar alguna mena de socialització, associacions, congressos, etc. i la solitud regna en el món de les micro-pimes.

Mireu a Google, no és un tema nou, està molt tractat i des de molts punts de vista…

Avui i aquí us volia explicar com una experiència com el nostre grup pot tenir efectes col·laterals respecte a aquesta situació.

Penso que aquests són els principals factors que permeten ampliar lligams i xarxa:

Un grup heterogeni, però homogeni alhora

Tots els membres són de diferents sectors: professionals, comercials, industrials, financers, artesans, etc. sembla a primera vista que això separa més que uneix, doncs no, la mida de l’empresa, ser tots micro-empresaris uneix molt més del que sembla. Portar una empresa de mida petita té molts punts en comú, moltes problemàtiques similars que es comparteixen, així com les possibles solucions i experiències.

Una hora de networking lliure setmanal

Les nostres reunions duren un parell d’hores, una d’elles està totalment estructurada, però l’altre és de networking lliure mentre fem un cafè o esmorzem, com podeu veure en aquest article sobre cóm funciona el nostre grup: El networking com a eina per les micro-pimes.

Aquesta hora permet poder aclarir dubtes sobre el tractat en la part estructurada, mantenir i ampliar els lligams personals i sobretot, no sentir-se sol, sinó acompanyat per iguals.

Les trobades personals

El grup exigeix que tothom faci una sessió amb tothom, cara a cara, d’una hora de durada, on cada part pren el protagonisme durant mitja hora i procura explicar la seva empresa i productes o serveis al seu interlocutor, donant-li arguments de venda i recomanació… sí, tot molt professional, quadriculat i no sé… molt… anglosaxó? Però no ens enganyem, som mediterranis, afortunadament, i d’aquí no surten fredes relacions comercials, surten amistats!

Interconnexió de xarxes

Amb el temps i a força de recomanar i ser recomanat les xarxes dels membres es van interconnectant amb tendència a fer-se una sola. Dotant a cada micro-pime d’una xarxa equivalent a la d’una empresa de mida molt més gran, és un tòpic, però s’ha de dir: Quan s’és petit, la unió fa la força!

 

Jordi Planas Manzano

#Observador del grup.
Barceloní del 57, establert a Tarragona des del 80 he treballat per tot el mon, soc ex-informàtic ex-assessor fiscal, ex-cellerer, ex-cigarrer, ex-empresari, ex-industrial, ex-moltes coses, retirat l’any 2007, usuari de la xarxa des dels 70 com eina de feina i que ara em distrec observant la Societat de la informació i fent de mentor quan la salut m’ho permet. Acèrrim col·laborador altruista de qualsevol causa que contribueixi a la millora de la humanitat en la mesura de les meves possibilitats.

 

Article, amb algunes lleugeres correccions,  publicat el 22 de febrer de 2018 a l'extint blog de l'extint grup de networking Bizworking, que encara es pot veure en https://web.archive.org/web/20180815122313/http://bizworking.cat/solitud-petit-empresari/

El networking com a eina per les micro-pimes

 

Una part d'un teclat amb una daus amb lletres que posen "win win", guanyar, guanyar.
Win Win 306/365 foto de Dennis Skley

Molt s’ha parlat en aquests darrers anys sobre el networking, però sabem realment què és? Tractarem d’esbrinar-ho i veure com pot afectar tot plegat a les micropimes.

Networking social

Per començar hem d’aclarir que això del networking no és res nou, tota la vida les classes benestants han fet servir les seves relacions socials per a fer negoci, fins al punt d’arribar als matrimonis de conveniència… aquí no pretenem arribar tan lluny, però si a arribar a fer negoci.

Tenir una bona xarxa de relacions no és mala cosa ni per la persona, sobretot quan cerca feina, ni pel negoci, però hem de veure quina és la nostra actitud envers aquesta xarxa, en definitiva ens hem de preguntar si la treballem i si som prou actius.

Ja no tan sols es tracta d’anar a esdeveniments, crear relacions noves, consolidar les existents, si no de veure com ho fem.

Fins ara hem parlat d’un networking natural i desestructurat, però hi ha d’altres.

Networking estructurat

Hi ha models -sobretot nord-americans, per descomptat- que porten tot això a extrems inimaginables per obtenir resultats comercials, però analitzarem un plantejament una mica més mediterrani:

Un grup de microempresaris de diferents sectors convé crear vincles i lligams que els permeti actuar com una única força de vendes multisectorial.

Per poder assolir-ho han de:

  • Reunir-se presencialment periòdicament fora d’hores d’oficina, entre altres coses, per:
    • Prendre un cafè plegats i comentar la setmana.
    • Fer una ronda de les necessitats comercials concretes per aquella setmana.
    • Rotatòriament, fer una presentació per explicar molt bé la seva empresa i els seus productes o serveis a tots els altres.
    • Rebre formació per potenciar els punts febles de la col·laboració.
    • Compartir entre tots les col·laboracions (passar referències, portar convidats, comandes realitzades, cobraments) que s’han realitzat entre els membres.
    • Compartir entre tots les dades estadístiques de l’activitat del grup.
    • Prendre un darrer cafè i aclarir tots els dubtes que hagin sortit durant la reunió.
  • Reunir-se individualment entre els membres, entre altres coses, per:
    • Explicar detalladament els arguments i contra-arguments de venda de cadascú.
    • Compartir la llista de contactes principals sobre els quals es té influència per si poden convenir a l’altre.
    • Donar a conèixer els despatxos, tallers o naus en les quals treballa cadascú.

Acabem de resumir un grup de networking estructurat de micropimes orientat a vendes, t’interessa?

 Jordi Planas Manzano

#Observador del grup.
Barceloní del 57, establert a Tarragona des del 80 he treballat per tot el món, sóc ex-informàtic, ex-assessor fiscal, ex-cellerer, ex-cigarrer, ex-empresari, ex-industrial, ex-moltes coses, retirat l’any 2007, usuari de la xarxa des dels setanta com eina de feina i que ara em distrec observant la Societat d'informació i fent de mentor quan la salut m’ho permet. Acèrrim col·laborador altruista de qualsevol causa que contribueixi a la millora de la humanitat en la mesura de les meves possibilitats.

 

 

Article, amb algunes lleugeres correccions,  publicat el 28 d'agost de 2017 a l'extint blog de l'extint grup de networking Bizworking, que encara es pot veure en https://web.archive.org/web/20180815215623/http://bizworking.cat/networking-eina-micro-pimes/

dimarts, 24 de novembre de 2020

For This Use Only


https://bit.ly/3m1MhHJ

dissabte, 3 d’octubre de 2020

Temps lliure, caps de setmana i d'altres luxes

 

Persona en la sala d'espera d'un aeroport vista a través d'un vidre translúcid

Tots treballeu de dilluns a divendres?
 
Ningú fa guàrdies?
 
Ningú treballa amb projectes que tenen dia D i hora H, peti qui peti?
 
Ningú treballa amb Algèria o Aràbia Saudita?
 
Ningú té un centre de treball que comença les sis del matí i un altre que acaba a les deu de la nit?
 
Ningú treballa amb països de l'altra banda del món?
 
Ningú comença el cap de setmana a 18 hores de vol de casa seva?
 
Ningú comença la setmana el diumenge anant a l'aeroport per estar dilluns en el país de torn?


Jo no me'n vaig poder sortir de tot això durant la vida activa. Espero que vosaltres si.

dilluns, 13 d’abril de 2020

El mundo que vendrá (o no) [Diari de tarragona]

EUDALD CARBONELL

Investigador del IPHES, catedrático en la URV y codirector de Atapuerca
Eudald Carbonell, investigador del IPHES, catedrático en la URV y codirector de Atapuerca

Es una de las voces más reputadas que alertan de la trascendencia de esta pandemia. «Esto nos ha puesto ante el espejo y lo que hemos visto no nos ha gustado. No somos leales con nuestra evolución, es una advertencia severa», explica Eudald Carbonell, investigador del IPHES, Catedrático de Prehistoria en la URV y codirector del Proyecto Atapuerca. Carbonell cree que la Covid-19 «nos tiene que hacer abrir los ojos»: «Si no, vendrá el colapso por no haber afrontado cambios estructurales cuando hace años tuvimos las primeras advertencias».
Para el profesor de la URV se trata de una suerte de ultimátum, como también lo es en buena parte el cambio climático, para convertir la globalización en planetización: «Hay que eliminar la jerarquía como sistema de organización, porque los líderes no nos llevan a ningún sitio, promocionar la interdependencia y educar a la especie en estas transformaciones, que nos llevarán a un mundo nuevo». 

«Cooperar, no competir»

«Estas crisis nos tienen que servir para hacer un salto de fase. Hemos de integrar la diversidad y cooperar, y no competir», argumenta, alumbrando la idea de que el hombre no tiene más remedio que acometer cambios si no quiere desaparecer: «Para superar este momento y evitar otras situaciones similares en el futuro, hay que establecer unos mecanismos de colaboración y de interdependencia en el planeta. Nos encontramos ante una crisis que será definitoria sobre el futuro. En este proceso, la conciencia crítica de especie debe estar por encima de cualquier otro interés».  

 

 

LAURA ROIGÉ

Empresaria, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona
Laura Roigé, empresaria, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona

«Los ciudadanos no permitiremos que se juegue más con la sanidad y la educación. No serán sectores en los que se pueda recortar», avisa Laura Roigé, recogiendo ese sentir general de que la sociedad post Covid-19  defenderá con uñas y dientes ciertos pilares públicos. 
La presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona también cree que «aprenderemos a ser más autosuficientes» para poder procurar un abastecimiento más adecuado en tiempos de carencias: «Tendremos que ser más capaces de responder en emergencias con lo que producimos nosotros y que sea más estratégico. No puede ser que tengamos esos problemas con productos como respiradores o mascarillas». Roigé aventura una mayor conciencia crítica –«seremos mucho más exigentes con los políticos. En países como Brasil, EEUU o Inglaterra la gestión ha sido muy errática y los votantes no lo van a permitir»– y un cambio de mentalidad: «Esto nos ha demostrado lo débiles que somos, y no lo imaginábamos. Pecábamos de un fuerte individualismo. Hemos visto que dependemos mucho de los otros en temas estratégicos».
Por encima de esos escenarios, Roigé da por hecho una evolución positiva que ha llegado para perdurar: «A nivel empresarial, el mundo digital y ‘on line’ cogerá un empuje enorme. Veremos que es mucho más barato y menos contaminante. Es más asequible hacer una videoconferencia que enviar a alguien lejos para hacer una reunión».  

 

 

ÀNGEL BELZUNEGUI

Director Cátedra de Inclusión Social, sociólogo y profesor URV 
Àngel Belzunegui, Director Cátedra de Inclusión Social, sociólogo y profesor URV

 «Las dinámicas comerciales y del capital son tan fuertes que la sociedad en conjunto tiene muy pocas posibilidades de revertirlas, al menos con las estructuras que tenemos ahora», admite Àngel Belzunegui, doctor y profesor de Sociología en la URV. 
Él aventura cambios a medio término en las relaciones sociales y de manera temporal, pero no más allá: «A corto y quizás medio plazo experimentaremos cambios de interacción social, a nivel más micro, como saludarnos o ir a lugares muy concurridos. En función de cómo vaya el próximo invierno, si se descubre una vacuna o tenemos una serie de medicamentos que actúan y la enfermedad se cronifica, la mayor parte de la población volverá al ritmo de antes. Llenaremos de nuevo los bares y los estadios de fútbol. Me baso en evidencias de otras epidemias, como el sida, la más reciente». 

«Viviremos igual»

Belzunegui cree que «la gente puede tomar más conciencia del valor de tener ciertos recursos públicos al alcance de todos» pero no considera que los cambios vayan más allá. No habrá, a su juicio, una opción para reformular el sistema: «No va a suponer una enmienda a al totalidad en la forma de producción y consumo y en las relaciones comerciales. Volveremos a hacer un consumo exageradísimo de agua, y viviremos de la misma manera. No es una visión negativa, sino simplemente reflejar que hay dinámicas en la sociedad que son muy fuertes». 

 

 

OLGA XIRINACS

Escritora, poeta y profesora  de piano. Creu de Sant Jordi
Olga Xirinacs, escritora, poeta y profesora de piano. Creu de Sant Jordi

Olga Xirinacs escribe en cuarentena con un reto entre ceja y ceja: llegar al 11 de mayo, su aniversario, para cumplir 84 años y «dejar atrás los 83 años con 83 libros». «Es una especie de juego que me he planteado», cuenta, mientras toca el piano y ultima ese poemario, al tiempo en que se asoma desde su ventana a las vistas privilegiadas de la Rambla y el Mediterráneo. 

La cita bíblica: Mateo, 29

La laureada escritora tarraconense es crítica y no confía en grandes revoluciones tras la pandemia. Para ello cita a la Biblia, Mateo, 29: «A todo el que tiene, más se le dará, y tendrá en abundancia; pero al que no tiene, aun lo que tiene se le quitará». «Es una gran verdad –prosigue–, la hemos visto y la veremos más todavía. ¿Has visto algún donativo a la sanidad pública desde las alturas de los gobiernos?», se pregunta. 
«El mundo ha sido así. La gente hará lo mismo que siempre, por la propia resistencia de la sociedad. En ese sentido, soy pesimista y creo que la sociedad no cambiará. Esto se ha visto con el paso de los siglos, puede haber guerras incluso, pero luego no se piensa más en lo que se ha dejado atrás». Xirinacs cree que «puede haber algo de reacción» después pero que no perdurará en exceso, imponiéndose a la larga un sino concreto, para ella, volviendo a ese referente bíblico: «Los que más tienen tendrán más todavía. Y habrá gente que lo pasará mal porque la economía quedará muy tocada».  

 

 

JAUME DESCARREGA

Psicólogo clínico en el Hospital Sant Joan y profesor en la URV
Jaume Descarrega, Psicólogo clínico en el Hospital Sant Joan y profesor en la URV

«El ser humano tiene una memoria muy efímera, a corto plazo. Una cosa es lo que hemos recuperado y la otra lo que se puede mantener», explica Jaume Descarrega, psicólogo clínico en el Hospital Sant Joan de Reus. Este profesor en la URV ve difícil conservar esta nueva escala de valores a la que nos hemos asomado: «Hemos recuperado la posibilidad de dar importancia a aquellas cosas pequeñas que habíamos dejado en segundo plano, ese tiempo compartido con las personas que queremos, actividades que nos hacen sentir bien. Son cosas imprescindibles porque somos seres que emocionalmente nos vemos afectados por las cosas». Descarrega apuesta por «retener esta oleada, que no se evapore rápidamente», y que pasa por un «incremento del conocimiento emocional y la empatía». 

«Las crisis llevan progreso»

Descarrega destaca la dificultad para mantener este ritmo de vida pero «tenemos que hacer todos los esfuerzos posibles para que esto se pueda mantener». Ahí también se incluyen los gestos: desde la solidaridad con el vecino al aplauso a los sanitarios. «Se trata de compartir con el otro», apunta. Ese es el camino que según él hay que recorrer cuando desaparezca la crisis sanitaria, en la medida de lo posible: «Einstein siempre decía que las crisis llevaban progreso. Quizás esto nos sirva para volver atrás y recuperar lo que abandonamos con el avance tecnológico, sin renunciar a nada».  

 

 

NÚRIA VILANOVA

Doctora, coordinadora donaciones Banc de Sang en la provincia
Núria Vilanova, Doctora, coordinadora donaciones Banc de Sang en la provincia

«Deseo que cambie la sociedad, que aprendamos a vivir de otra manera, a consumir solo lo que necesitamos y a valorar el esfuerzo, no solo de los sanitarios, sino de todos, aunque soy algo escéptica. Es lo que me gustaría pero no sé si se podrá conseguir realmente», explica Núria Vilanova, doctora y coordinadora de donaciones en el Banc de Sang en el Camp de Tarragona y las Terres de l’Ebre. 
Ella es testigo estos días no solo del brutal esfuerzo sanitario sino del aluvión de iniciativas ciudadanas benéficas que espera que eche raíces y se prolongue en el futuro: «Me emociona ver cómo la gente se organiza por su cuenta, aporta dinero para comprar respiradores, hace mascarillas, ayuda a los demás…», cuenta ella, acostumbrada a llamamientos para las donaciones que suelen surtir efecto, también en estas semanas tan críticas.

«Que seamos más solidarios»

«Ojalá que quede algo de todo ello y que esto sirva para que la gente se vuelva más solidaria pero también pienso que costará cambiar, que el que es solidario lo era ya antes y lo será siempre y el que no, no lo será nunca. Hay muchas personas altruistas pero siempre son las mismas», añade Vilanova. 
La distancia entre el deseo y la realidad es amplia, pero Núria Vilanova sí cree que de estos días quedará una lección aprendida entre la población: «La gente será consciente de que la salud es muy importante y que no se puede jugar con ella ni especular, que hay que defender a los profesionales y al sistema y que no hay que permitir que vuelva a haber recortes».  

 

 

JORDI PLANAS

Informático, empresario, profesor universitario y mentor
Jordi Planas, Informático, empresario, profesor universitario y mentor

Una de las grandes decepciones es que los políticos siguen pensando como políticos y no como servidores públicos», critica Jordi Planas, empresario tarraconense, profesor universitario y pionero de la informática, además de colaborador de la Fundació Gresol, las conferencias de TEDx Tarragona o asesor en temas de accesibilidad del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. 

Reflexión en lugar de juego (*)

«No creo que haya cambios drásticos en las relaciones personales, aunque sea un deseo. Esto será un paréntesis», explica Planas, pesimista a la hora de intentar dibujar cómo puede ser el mundo tras la Covid-19: «Es la primera vez en la historia en que hay millones de personas encerradas y con la posibilidad de pensar, de reflexionar sobre el futuro, y lo que estamos haciendo es distraernos, pasar el rato. Seguro que hay gente que lo aprovecha pero en general va a ser una oportunidad perdida». 
Planas cree que «tomaremos conciencia de que la sociedad es mucho más débil de lo que parecía» y ve con seguridad un cambio duradero que, según varias voces, va a ser la gran herencia palpable de este confinamiento»: «El teletrabajo va a tener el empuje necesario para que cuaje. En 1976 hice un estudio ambicioso sobre la disminución de los usos de la vía pública con el teletrabajo, explicando que las oficinas no necesitarían tanto espacio. Ahora creo que se va a dar un salto definitivo». 

 

 

MÒNICA BULLÓ

Científica e investigadora, profesora de nutrición en la URV
Mònica Bulló, científica e investigadora, profesora de nutrición en la URV

«Soy bastante escéptica», arranca Mònica Bulló, profesora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV e investigadora en el campo de la nutrición: «Tengo poca confianza en la especie humana y en nuestra capacidad de aprendizaje». 
Bulló cree que «estaremos obligados a cambios en el ritmo de vida por las consecuencias económicas» pero no pronostica una evolución profunda: «La sociedad cambiará porque forma parte de su dinámica pero no por este impacto. Hemos tenido otras epidemias, no pandemias, y la historia nos demuestra que la especie aprende relativamente poco, y que ha habido cambios pero ligados a otros aspectos». 
Bulló sí cree que «a medio plazo no habrá recortes en la sanidad pública pero luego dependeremos de cómo vayan los números y la economía mundial» y cree que hay una cierta conciencia de la importancia de la ciencia y la investigación: «Algo positivo hay. Hemos aprendido que hay cosas más relevantes que otras, y hemos demostrado versatilidad para cambiar las líneas de trabajo y empezar a construir respiradores, por ejemplo». 
Efímeros destellos sin traducción a largo plazo. «Una cosa es lo que deseo y otra la que creo que pasará. Espero que hayamos aprendido algo, pero estaremos sujetos a la economía. En épocas buenas no hubo problemas con la sanidad. Eso vino después, cuando se priorizaron otros intereses no tan colectivos». 

 

 

ORIOL GRAU

Actor, director de teatro y series de televisión, guionista y músico
Oriol Grau Actor, director de teatro y series de televisión, guionista y músico

«¡Ojalá esto nos cambiara a mejor!», exhorta el actor y director tarraconense Oriol Grau que, como otros, se mueve entre el deseo y la realidad: «Ha aparecido, aunque sea por obligación, ese mirarnos a nosotros mismos, la tranquilidad, el silencio, el descenso de la contaminación… Ojalá eso se traduzca en vivir mejor, pero mucho me temo que cuando esto pase seguiremos igual, llevando el mismo ritmo de vida consumista». 
El guionista sí celebra una reivindicación compartida como uno de los legados más sólidos que puede dejar la Covid-19: «Una de las cosas que cambiarán es la comprensión de que en el sistema sanitario se tiene que invertir, y no como gasto sino como inversión. Y creo que esa mentalidad se mantendrá. Si no, esos aplausos de las ocho de la tarde serían hipócritas». 
Las salas de teatro vacías
Para Grau, que estos días sigue programando funciones en la Sala Trono que se emiten a través de las redes –entre ellas algunas que ya preveían la llegada de una pandemia–, cree que «está bien que la gente se aferre a la importancia de la cultura en el confinamiento, aunque corremos el riesgo de pensar que es gratis y los que vivimos de esto sabemos que no es así». En cualquier caso, las consecuencias sobre los formatos de obras de teatro o conciertos serán profundas y de largo alcance: «Tardaremos mucho en volver a ver los teatros llenos y en juntarnos mucha gente en una sala».  

 

 

MERCEDES TERUEL

Directora de la Càtedra Innovació Empresarial, profesora en la URV
Mercedes Teruel, Directora de la Càtedra Innovació Empresarial, profesora en la URV

«A corto plazo iremos con más cuidado en el contacto personal. Se habla mucho de distanciamiento social, pero creo que es solo físico, que estamos más conectados que nunca», reconoce Mercedes Teruel, profesora en el Departament d’Economia de la URV. Para ella, todo dependerá de la duración y la gravedad de la crisis: «Somos animales adaptativos, podemos acabar siendo más solidarios pero también es posible que nos acabemos olvidando, depende de cómo acabe, de los efectos, de lo profunda que sea la cicatriz». 
La directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial cree que puede haber un debate en ciernes: «Todos tendríamos que pensar en qué tipo de globalización queremos, si queremos asumir una serie de costes, empezando por el medioambiente, o si podemos pasar a otro modelo». Para Teruel, «todo dependerá de cuál es el juego de los grandes lobbys y de las grandes potencias, aunque como sociedad todos podemos hacer cosas y organizarnos si queremos». Para la profesora de la URV, es difícil frenar una tendencia a ser «individuos que se acostumbran a mirar a sí mismos y no alrededor». 
Esa posible reflexión alrededor del futuro capitalismo quedará a expensas de la gravedad de la crisis: «Hay que ver cuál es el impacto social y colectivo. Puede generar cambios, otra cosa es que la crisis sea suficientemente larga y grave como para que eso pase».  

 

Versió paper:

 



divendres, 26 de juliol de 2019

Algunes de les meves antigues targetes de visita (i VII)

Algunes de les meves antigues targetes de visita (i VII)
2000s: Intenational New Vision, Ltd. London - Manager

2000s: China Base Europe, S.L. - Subsidiaria de Ningbo China-Base (Xina) per Europa - Administrador


PrimeraSegona - Tercera - Quarta - Cinquena - Sisena part i Setena part.