Et in Interrete Ego
Jordi Planas Manzano
dimarts, 23 de febrer de 2021
dilluns, 18 de gener de 2021
La solitud del petit empresari
No ens enganyem, els petits empresaris estan més sols que l'una, la petita dimensió impedeix tenir els marges d’empreses més grans que poden afrontar alguna mena de socialització, associacions, congressos, etc. i la solitud regna en el món de les micro-pimes.
Mireu a Google, no és un tema nou, està molt tractat i des de molts punts de vista…
Avui i aquí us volia explicar com una experiència com el nostre grup pot tenir efectes col·laterals respecte a aquesta situació.
Penso que aquests són els principals factors que permeten ampliar lligams i xarxa:
Un grup heterogeni, però homogeni alhora
Tots els membres són de diferents sectors: professionals, comercials, industrials, financers, artesans, etc. sembla a primera vista que això separa més que uneix, doncs no, la mida de l’empresa, ser tots micro-empresaris uneix molt més del que sembla. Portar una empresa de mida petita té molts punts en comú, moltes problemàtiques similars que es comparteixen, així com les possibles solucions i experiències.
Una hora de networking lliure setmanal
Les nostres reunions duren un parell d’hores, una d’elles està totalment estructurada, però l’altre és de networking lliure mentre fem un cafè o esmorzem, com podeu veure en aquest article sobre cóm funciona el nostre grup: El networking com a eina per les micro-pimes.
Aquesta hora permet poder aclarir dubtes sobre el tractat en la part estructurada, mantenir i ampliar els lligams personals i sobretot, no sentir-se sol, sinó acompanyat per iguals.
Les trobades personals
El grup exigeix que tothom faci una sessió amb tothom, cara a cara, d’una hora de durada, on cada part pren el protagonisme durant mitja hora i procura explicar la seva empresa i productes o serveis al seu interlocutor, donant-li arguments de venda i recomanació… sí, tot molt professional, quadriculat i no sé… molt… anglosaxó? Però no ens enganyem, som mediterranis, afortunadament, i d’aquí no surten fredes relacions comercials, surten amistats!
Interconnexió de xarxes
Amb el temps i a força de recomanar i ser recomanat les xarxes dels membres es van interconnectant amb tendència a fer-se una sola. Dotant a cada micro-pime d’una xarxa equivalent a la d’una empresa de mida molt més gran, és un tòpic, però s’ha de dir: Quan s’és petit, la unió fa la força!

#Observador del grup.
Barceloní del 57, establert a Tarragona des del 80 he treballat per tot
el mon, soc ex-informàtic ex-assessor fiscal, ex-cellerer, ex-cigarrer,
ex-empresari, ex-industrial, ex-moltes coses, retirat l’any 2007, usuari
de la xarxa des dels 70 com eina de feina i que ara em distrec
observant la Societat de la informació i fent de mentor quan la salut m’ho
permet. Acèrrim col·laborador altruista de qualsevol causa que
contribueixi a la millora de la humanitat en la mesura de les meves
possibilitats.
Article, amb algunes lleugeres correccions, publicat el 22 de febrer de 2018 a l'extint blog de l'extint grup de networking Bizworking, que
encara es pot veure en https://web.archive.org/web/20180815122313/http://bizworking.cat/solitud-petit-empresari/
El networking com a eina per les micro-pimes
![]() |
Win Win 306/365 foto de Dennis Skley |
Molt s’ha parlat en aquests darrers anys sobre el networking, però sabem realment què és? Tractarem d’esbrinar-ho i veure com pot afectar tot plegat a les micropimes.
Networking social
Per començar hem d’aclarir que això del networking no és res nou, tota la vida les classes benestants han fet servir les seves relacions socials per a fer negoci, fins al punt d’arribar als matrimonis de conveniència… aquí no pretenem arribar tan lluny, però si a arribar a fer negoci.
Tenir una bona xarxa de relacions no és mala cosa ni per la persona, sobretot quan cerca feina, ni pel negoci, però hem de veure quina és la nostra actitud envers aquesta xarxa, en definitiva ens hem de preguntar si la treballem i si som prou actius.
Ja no tan sols es tracta d’anar a esdeveniments, crear relacions noves, consolidar les existents, si no de veure com ho fem.
Fins ara hem parlat d’un networking natural i desestructurat, però hi ha d’altres.
Networking estructurat
Hi ha models -sobretot nord-americans, per descomptat- que porten tot això a extrems inimaginables per obtenir resultats comercials, però analitzarem un plantejament una mica més mediterrani:
Un grup de microempresaris de diferents sectors convé crear vincles i lligams que els permeti actuar com una única força de vendes multisectorial.
Per poder assolir-ho han de:
- Reunir-se presencialment periòdicament fora d’hores d’oficina, entre altres coses, per:
- Prendre un cafè plegats i comentar la setmana.
- Fer una ronda de les necessitats comercials concretes per aquella setmana.
- Rotatòriament, fer una presentació per explicar molt bé la seva empresa i els seus productes o serveis a tots els altres.
- Rebre formació per potenciar els punts febles de la col·laboració.
- Compartir entre tots les col·laboracions (passar referències, portar convidats, comandes realitzades, cobraments) que s’han realitzat entre els membres.
- Compartir entre tots les dades estadístiques de l’activitat del grup.
- Prendre un darrer cafè i aclarir tots els dubtes que hagin sortit durant la reunió.
- Reunir-se individualment entre els membres, entre altres coses, per:
- Explicar detalladament els arguments i contra-arguments de venda de cadascú.
- Compartir la llista de contactes principals sobre els quals es té influència per si poden convenir a l’altre.
- Donar a conèixer els despatxos, tallers o naus en les quals treballa cadascú.
Acabem de resumir un grup de networking estructurat de micropimes orientat a vendes, t’interessa?
#Observador del grup.
Barceloní del 57, establert a Tarragona des del 80 he treballat per tot
el món, sóc ex-informàtic, ex-assessor fiscal, ex-cellerer, ex-cigarrer,
ex-empresari, ex-industrial, ex-moltes coses, retirat l’any 2007, usuari
de la xarxa des dels setanta com eina de feina i que ara em distrec
observant la Societat d'informació i fent de mentor quan la salut m’ho
permet. Acèrrim col·laborador altruista de qualsevol causa que
contribueixi a la millora de la humanitat en la mesura de les meves
possibilitats.
Article, amb algunes lleugeres correccions, publicat el 28 d'agost de 2017 a l'extint blog de l'extint grup de networking Bizworking, que encara es pot veure en https://web.archive.org/web/20180815215623/http://bizworking.cat/networking-eina-micro-pimes/
dimarts, 24 de novembre de 2020
dissabte, 3 d’octubre de 2020
Temps lliure, caps de setmana i d'altres luxes
dijous, 7 de maig de 2020
Coses que trobo pel despatx
![]() |
Taló de la "Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona" dels anys 50. |
dilluns, 13 d’abril de 2020
El mundo que vendrá (o no) [Diari de tarragona]
EUDALD CARBONELL

Para el profesor de la URV se trata de una suerte de ultimátum, como también lo es en buena parte el cambio climático, para convertir la globalización en planetización: «Hay que eliminar la jerarquía como sistema de organización, porque los líderes no nos llevan a ningún sitio, promocionar la interdependencia y educar a la especie en estas transformaciones, que nos llevarán a un mundo nuevo».
«Cooperar, no competir»
LAURA ROIGÉ

ÀNGEL BELZUNEGUI

«Viviremos igual»
OLGA XIRINACS

La cita bíblica: Mateo, 29
JAUME DESCARREGA

«Las crisis llevan progreso»
NÚRIA VILANOVA

«Que seamos más solidarios»
JORDI PLANAS

Reflexión en lugar de juego (*)
MÒNICA BULLÓ

ORIOL GRAU

MERCEDES TERUEL

Versió paper:
divendres, 20 de desembre de 2019
divendres, 26 de juliol de 2019
Algunes de les meves antigues targetes de visita (i VII)
![]() |
2000s: Intenational New Vision, Ltd. London - Manager |
![]() |
2000s: China Base Europe, S.L. - Subsidiaria de Ningbo China-Base (Xina) per Europa - Administrador |
dimecres, 17 de juliol de 2019
Els primers caixers automàtics d'Espanya
#Buidanteldespatx he trobat una de les targetes "mestres" d'accés als caixers que fèiem servir els desenvolupadors.
Els primers caixers eren Burroughs, firma molt important, que per aquí no ha tingut mai massa ressò, però que a Estats Units, en els setanta, era la segona tecnològica desprès de IBM amb baralles importants entre elles.

dimecres, 3 de juliol de 2019
divendres, 24 de maig de 2019
diumenge, 14 d’abril de 2019
De què serveix una flota de busos accessibles si les parades no ho son? entrevista al Diari de Tarragona
El estudio de accesibilidad analizó el estado de 51 paradas de la EMT y detectó 1.437 déficits. Resolverlos costaría 367.002 euros.
Por Norián Muñóz
La pregunta se la hace Jordi Planas, experto en accesibilidad que ha colaborado en el trabajo de campo para analizar 51 paradas en el marco del Pla Municipal d’Actuació per a la Millora de l’Accesibilitat a Tarragona, PAMAT
En resumen, explica, en las 51 paradas se encontraron 1.437 déficits: 311 en marquesinas, 337 en ‘palos’, 213 en señaliza-ción, 222 en comunicación y 352 en información.
En el recorrido se ubicaron paradas como la de la foto (aunque esta no está entre las analizadas) que son, a todas luces, inaccesi- bles por el ancho de la acera. O como la parada ubicada en plena carretera N-240 junto al arcén.
Sin espacio para sillas
No obstante, aclara Planas, la mayoría de las paradas eran ‘practicables’ en silla de ruedas, es decir, se podía llegar hasta ellas. El problema llegaba, por ejemplo, con el modelo de marquesinas más común. El mismo, por norma, debería contar con un espacio para que una persona en silla de ruedas pueda protegerse de la lluvia. Pero esto no sucede porque el espacio está ocupado por bancos. En otros casos la marquesina está bien pero la instalación es errónea.Hay, además, problemas con la colocación de los carteles con los horarios que, en la mayoría de los casos, están ubicados demasiado altos. Los números también suelen ser demasiado pequeños y su lectura es difícil para muchos usuarios.
La rotulación con los números de las líneas también se debería revisar, ya que algunos son números blancos sobre colores pasteles lo que, por ejemplo, dificulta la lectura para las personas con daltonismo.
El coste estimado de arreglar las deficiencias en las paradas estudiadas está en los 367.002 euros, pero con una buena gestión, apunta Planas, el coste podría ser menor.
Planas señala que con esta trabajo «hemos demostrado que hay una bolsa de inaccesibilidad importante. Ahora de lo que se trataría es de que no creemos mas espacios y servicios inaccesibles, porque sino esto no acabará nunca», sentencia.
dilluns, 18 de març de 2019
Bodega Vivanco
![]() |
Bodega Vivanco - El que pase y tenga sed, si está la puerta abierta, entre a beber. |
Van ser uns molt bons associats (¡Gracias Pedro!) en la època en que vaig ser conseller delegat de Bodegas Rey de Viñas (D.O. Rioja) i de Bodegas Añejo (vi de taula) a finals del segle passat.