Als que no ens agrada el futbol sembla que estiguem mancats de:
A mi el futbol, ni cap dels seus clubs, ni cap de les seves seleccions em representa de cap de les maneres.
Respecteu-me que no m'agradi el futbol, ni com esport, ni com espectacle. No em vull identificar amb el que veig.
En concret, sobre el Barça, puc dir dues coses poc freqüents:
- patriotisme
- amor a la ciutat
- sentiment col·lectiu
- la lògica del funcionament social
- i fins i tot, el sentiment o la pertinença a un país.
- el elogi del trampós
- la dignificació del resultadisme, el fi justifica els mitjans
- la violència, de vegades no continguda, fins hi tot dels pares en els partits de criatures
- la idealització de la competitivitat, els caràcters no competitius son exclosos
- la permissivitat en l'ús de recursos públics i privats estratosfèrics, fora de tota sincronia amb la societat.
A mi el futbol, ni cap dels seus clubs, ni cap de les seves seleccions em representa de cap de les maneres.
Respecteu-me que no m'agradi el futbol, ni com esport, ni com espectacle. No em vull identificar amb el que veig.
En concret, sobre el Barça, puc dir dues coses poc freqüents:
- Que no em representa, ni a mi, ni a la meva catalanitat, i que els seus jugadors son una gent que es guanya la vida com pot, que igual jugarien amb el Reial Madrid, i
- Que de jove vaig jugar al Barça, a la secció de Beisbol (també a la de hoquei sobre gel), secció que aquest club s'ha carregat tenint equips campions a les seves competicions, no hi han dedicat uns centenars de milers d'euros per mantenir una secció històrica, però si que posen milions per altres coses.
