Honorable Pere Mestres i Albet (1901-1975)

El primero por la izquierda, en la cárcel de Madrid con Lluís Companys y otros Consellers en 1934


Fue el hermano de mi abuela paterna, Rosa Mestres, ergo mi tío-abuelo.


Rastreando los documentos, su periplo transcontinental, fue el siguiente:
  • 1939: Exilio a Cuba
  • 1945: México
  • 1945: Argentina
  • 1962: Perú
  • 1971: Fin del exilio: Vuelo Lima-Lisboa-Barcelona
En el Perú ha fallecido recientemente (2011) su hija Teresa Mestres i Planas, notable pintora, muy apreciada por todo el continente americano, aunque casi desconocida por estos lares, y cuya documentación voy recopilando en: Teresa Mestres Planas







Aquí se pueden ver todas las reseñas que he escrito sobre él y todos los hallazgos documentales:




Vikipédia

Pere Mestres i Albet


Retrat de Pere Mestres i Albet,
aproximadament a l'edat de 33 anys.

 Naixement
22 d'agost de 1901
Vilanova i la Geltrú
Mort17 de desembre de 1975 (als 74 anys)
Vilanova i la Geltrú
OcupacióPolític
Conegut perConseller de la Generalitat de Catalunya


Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.
Fill de família treballadora, va estudiar peritatge elèctric a l'Escola Industrial de Vilanova, d'on més tard seria professor.
Milità en la Joventut del Centre Democràtic Federalista, entitat que el 1931 es va adherir a la Conferència d'Esquerres Catalanes, origen d’Esquerra Republicana de Catalunya. El juny de 1933 entrà a formar part del Comitè Executiu d'ERC.
El 20 de novembre de 1932 és elegit a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des del 4 d'octubre de 1933 formà part del govern Macià, primer com a conseller de Governació i, més tard ja al primer govern Companys, a la Conselleria d'Obres Públiques i Sanitat, en la qual intentà completar el mapa sanitari i assistencial de Catalunya fins que és detingut pels fets del sis d'octubre i, amb els altres consellers i el president Companys es reclòs al vaixell [vapor] Uruguay [Ull, també al Ciudad de Cádiz] i, després de ser jutjat el 25 de juny de 1935, fou empresonat al penal de Cartagena juntament amb Ventura Gassol, Martí Esteve i Martí Devesa. Amb la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles obtingué un escó al Congrés dels Diputats, i el 16 de febrer de 1936 retornà a la Conselleria d'Obres Públiques.
Fou elegit diputat del Parlament de la República el 10 de febrer de 1936.[1]
Surt a França en 1938 en una missió encarregada per Lluís Companys i ja no retornarà. Es va exiliar a Cuba i abandonà l'activitat política. Més tard va estar a Mèxic, l'Argentina i el Perú.
Els darrers anys de la seva vida els passà a Vilanova i la Geltrú.
Actualment aquest nom de referència l'ha adoptat un col·lectiu d'opinió i debat sociopolític de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Format per persones de l'entorn sobiranista d'esquerres i tradicionalment vinculats a ERC.

Referències

  1. Jump up↑ «Fitxa del Congreso» (en castellà). Congreso de los Diputados, 1936. [Consulta: 13 agost 2014].

Precedit per:
Joan Selves i Carner		Conseller de Governació
octubre-1933 – desembre-1933		Succeït per:
Joan Selves i Carner
Precedit per:
Martí Barrera i Maresma		Conseller d'Obres Públiques i Sanitat
(Obres Públiques)
setembre-1934 – setembre-1936		Succeït per:
Miquel Valdés i Valdés
Precedit per:
Josep Dencàs i Puigdollers		Conseller d'Obres Públiques i Sanitat
(Sanitat)
setembre-1934 – maig-1936		Succeït per:
Manuel Corachan i Garcia
Subscriure's a: Missatges (Atom)