La costa de Tarragona al segle XVI segons els turcs

Raʾīs al-Baḥr Pīrī ibn Muḥammad (Pirî Reis) (1525) dedicat al Sultà Solimà I el Magnífic. Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, W.658, fol 257b

D'abans de Barcelona a després de València, destaca el delta de l'Ebre.

Troleibús... i viceversa

Troleibús FIRTESA (Filovías Reus Tarragona y Extensiones, S.A.)
'TARRAGONA - REUS Y VICEVERSA'
(1952-1974)

Horaris de Nadal del Transport Públic: No tots som iguals, i els de la ciutat de Tarragona sortim perdent

Ja fa anys que pensava escriure sobre això, i aquest any m'he animat a fer-ho: no comprenc com és que a Tarragona pels dies senyalats de festes s'escurcen els horaris, i a altres llocs, com a a Barcelona, s'allarguen.

Tots son serveis públics, gestionats per empreses municipals i amb els mateixos objectius... perquè actuen de manera tan diferent?

24 i 31 de desembre

• Tarragona:
• Bus
• 24 i 31, REDUEIX 30/45 MINUTS aprox.
• Barcelona:
• Bus
• 24, REDUEIX 30/45 MINUTS aprox.: Cal tenir en compte que el dimecres 24 de desembre, vigília de Nadal, els autobusos de TMB faran l'última sortida des de les parades d’origen a les 22 hores. (S’aplicarà un reforç selectiu de línies d’autobusos que transcorren pel centre de Barcelona i altres eixos comercials, els dies 6, 8 i 21 de desembre, festius en què els comerços estan autoritzats a obrir les portes. També s’augmenta la capacitat de transport d'algunes línies dotant-les de vehicles articulats.)
• 31, NORMAL.
• Metro
• 24, REDUEIX 1 HORA: La vigília de Nadal, el servei de metro finalitzarà a les 23 hores.
• 31, AMPLIA 5 HORES: La nit de Cap d'Any, la que va del dimecres 31 de desembre al dijous 1 de gener, el metro donarà servei de manera continuada.

25 de desembre i 1er. de gener

• Tarragona:
• 25 i 1/1: SENSE SERVEI ENTRE 13:30 i 17h, REDUEIX 4 HORES (comptant els nocturns). Horari nocturn normal a partir de la una de la matinada. (el que vol dir que una de les  tres línies nocturnes que hi han perd un dels quatre viatges que fa, el 25% de reducció)
• Barcelona:
• Bus: 25 i 1/1, NORMAL
• Metro: 25 i 1/1, NORMAL

El cas de Reus, la normalitat de lo normal

No he volgut acabar sense esbrinar que fan a la ciutat més important del nostre entorn, Reus, al no veure res específic al respecte a la web,  hi he decidit trucar per informar-me, i he rebut la notícia més normalitzadora possible: el dies laborables fem l'horari dels dies laborables i els dies festius el horari dels dies festius.

Reflexions:

• Els ciutadans de Tarragona surten clarament perdent la comparativa, especialment els que no tenim cap alternativa al transport públic.
• Resulta curiós que els treballadors de la EMT pugin disposar lliurement del dinar del dia de nadal i el de cap d'any quan ni els empleats de la TMB, ni els de Reus Transport, ni els ciutadans de Tarragona que depenen d'ells ho podran fer.
• No comprenc tal disparitat de criteris entre empreses tan similars, ni des del punt de vista laboral, ni des del punt de vista de suprimir serveis públics al ciutadà en dates tant senyalades.
• Si és un tema laboral, hauriem, pot ser, de promoure un conveni laboral per les empreses del transport públic a nivell de Catalunya, per tal de que els ciutadans d'una localitat no ens sentim discriminats al veure el que fan en un altre?

La meva opinió és que no existeixen motius objectius per no seguir la normalitat, cosa que en aquest cas sembla excepcional, però que te nom: Reus.

La situació és tan anòmala que puc arribar a tenir més facilitat per anar a dinar aquest dia de Nadal a un restaurant de Reus, que a un de Tarragona.

Racionalitat i mesura, si us plau, racionalitat i mesura.

Annexes:

Horaris a Barcelona del transport públic per nadal

Horaris a Tarragona del transport públic per nadal

Actualització del 31/12/2014

• Nit de Cap d'Any amb servei ininterromput de Metro, FGC i Tram a Barcelona

• El transport públic es reforça per Cap d'Any. Més informació aquí: http://t.co/Nt3gqS4f2o #notíciesTP
  — Trenpassió (@trenpassio) December 31, 2014

En nostre alcalde entre en el tema de l'accessibilitat de l'estació de ferrocarril de Tarragona, o no?

Cinc dies després del nostre article Accessibilitat a l'estació de ferrocarril de Tarragona: Ens prenen el pel o ho fem molt malament?, ahir vam poder llegir:

A Tarragona21 (amb un munt de corrector ortogràfic inclòs):

16 dic 2014
Ballesteros exigeix la remodelació de l’estació de tren i el tercer fil 

 

Ballesteros ha afirmat que aquestes mesures les exigiran “per terra, mar i aire"

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha anunciat aquest matí accions contundents sobre el tema del tercer fil i la remodelació de l’estació de tren passades les festes de Nadal. 

Ballesteros ha afirmat que aquestes mesures les exigiran “per terra, mar i aire”; això vol dir que “si s’han de prendre mesures molt contundents ho farem, ja sigui recollir signatures, manifestacions o bloquejar l’estació de trens”. 

Així de contundent s’ha mostrat l’alcalde de Tarragona, afirmant que “no podem permetre per més temps que riguin de nosaltres”. El batlle sosté que han tingut molta paciència amb el Ministeri però que “això ja s’ha acabat”.
L’alcalde s’ha reafirmat en la seva postura de defensa sobre el tercer fil per l’estació de Tarragona. 

Reivindicació en infraestructures i accidents de la N-340 

L’alcalde Ballesteros ha reclamat avui l’A-7 com a alternativa a la N-340 per intentar rebaixar el tràfic i així els accidents de trànsit. 

En poc menys d'una setmana s’han produït dos accidents de trànsit al quilòmetre 1.172 de la carretera nacional, motiu pel qual s’ha hagut de tallar la via i crear retencions de trànsit. Segons Ballesteros, “tenint la via els antecedents de mortalitat que té en els dos sentits és impensable com s’està tractant aquesta situació” 

Sobre la bonificació del 50% del peatge als vehicles pesats, Ballesteros ha titllat aquesta situació “d’impresentable el fet d’obligar als camioners a pagar a l’AP-7” afegint que “és una xapusa que no té sentit de cap de les maneres”. 

Segons l’alcalde, aquesta mesura de prohibició de circulació provocarà enfrontaments amb el sector del transport. 

L’alcalde de Tarragona també ha reivindicat la finalització dels trams de l’A-27. 

AnnaMG

Senyor Alcalde, les seves manifestacions em porten al cap algunes reflexions:

• Les persones amb discapacitat, els passatgers amb equipatge, s'esperaran a que vostè passi be les festes sense viatjar per manca d'accessibilitat, i en quan vostè hagi descansat lo suficient estarem encantats de que dediqui els seus esforços a aquest tema.
• Ja em esperat un any i mig, amb dificultat, pujant i baixant escales amb dificultat, fent milles i passant pel pas a nivell amb el cor accelerat, jugant-nos la vida passat per una andana estreta o senzillament no podent accedir i per lo tant viatjar
• La seva paciència, i els seus 'permisos' nadalencs, tenen conseqüències, LA MANCA D'ACCESSIBILITAT FA QUE NO TOTS TINGUEM LES MATEIXES OPORTUNITATS de gaudir de la vida, de la ciutat, del territori, de la família, etc... i tot això passa mentre vostè exercita la paciència i el descans nadalenc.
• Les mesures de pressió popular son precisament això, populars, bottom-up, d'abaix a d'alt. El que vostè proposa és a l'inrevés. El vam escollir per que fes política, no per que esbatussés a les masses per que facin la seva feina... mentre tant:
• Quants estudis comparatius sobre la discriminació de la nostre estació s'han fet que deixin en evidència a Adif? 
• Quina campanya de goteig de queixes davant tota mena d'organismes (síndics de greuges, estaments parlamentaris, opinió publicada, etc...) s'ha fet? 
• Que s'ha fet durant aquest any i mig a banda d'esperar i d'embolicar la troca barrejant l'accessibilitat amb passarel·les i tercers fils que responen a altres criteris i a altres prioritats?

A altres diaris als que em nego a citar i enllaçar tan sols parla de l'estació al titular i al peu de foto, al text, curiosament, ho obvia i no diu res de res, queda clar que l'accessibilitat no és una de les prioritats del mitjà.

Al canal 3/24 de la CCMA, podem veure:

Ballesteros valora la inversió de 15 MEUR destinada a l'estació de tren per "superar les barreres" 

Tarragona (ACN).- 

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha valorat aquest dimecres la inversió de 15 MEUR destinada a la renovació de l'estació de tren de què li va informar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Ballesteros ha indicat que això permetrà "superar les barreres que separen la platja de la ciutat i espatllen el territori". Ballesteros assenyala que està en la línia de l'objectiu del recurs del tercer fil i que, per tant, s'ha fet una "Bona feina". Amb tot, ha assenyalat que queden "pendents" les "reivindicacions relatives al pas dels trens de l'Alta Velocitat, els intercomunicadors per Alta Velocitat, mitjà i llarg recorregut". 

Aquí, ja senyor Alcalde, em poso una mica nerviós, que no ho havia entès be?.

Ara resultarà que tot l'interès seu son les barreres a la platja i les qüestions estètiques, lo de poder pujar al tren és un altre cosa?

Si us plau senyor Alcalde, ocupis primer de l'accessibilitat de l'estació de tren, no volem res més que el que ja tenen a poblacions de similar importància, cosa que ens deu al haver acceptat en el seu moment una primera fase de reforma quasi totalment cosmètica, i en lo poc que va tocar l'accessibilitat amb defectes de fons (*).



(*) Un parell de notes sobre defectes de l'accessibilitat resultant de la primera fase de remodelació de l'estació de ferrocarril de Tarragona:

• A l'únic accés amb rampa des de la sala d'espera i venda de bitllets cap a l'andana han col·locat una porta abatible amb molla que impedeix l'us per part de les persones que fan servir cadires de rodes i scooters de transport personal sense ajut d'un tercer..
• A la porta principal, s'han corregit els guals exagerats de comunicació amb el nivell de l'entrada amb una gradient molt encertat fins el nivell 0 de la calçada al mateix temps que ho han espatllat posant unes reixes per desaigüe pluvial amb un forats gegantins que s'empassen els bastons dels que tenim necessitat de portar-los, tenint que caminar mirant el terra constantment, cosa que no desitjo a ningú.

El tema de l'accessibilitat es continua movent a la ciutat de Tarragona

Vist a la web municipal:

L’EMT revisarà els protocols per a l'accessibilitat dels seus passatgers

La consellera Floria demana disculpes a la nena de nou anys amb cadira de rodes que no va poder pujar a un autobús municipal reiteradament

15/12/2014

L’Empresa Municipal de Transports (EMT), revisarà els protocols per a l’accessibilitat dels seus passatgers, un cop detectada una greu deficiència en les darreres setmanes. La presidenta de l’EMT i tinent d’alcalde de Mobilitat, Begoña Floria, s’ha reunit aquest matí amb la mare d’una nena de nou anys que va amb cadira de rodes i que en els darrers dies no ha pogut accedir a l’autobús municipal de la línia 22 per anar a l’escola, ja que no disposava de rampa. Floria s’ha disculpat, “després de constatar que ha estat una errada de gestió interna de l’empresa i que per tant, articularem tots els mecanismes necessaris perquè un episodi així no torni a succeir i també millorar l'atenció a l’usuari en aquests casos”.

La tinent d’alcalde i presidenta de l’EMT ha recordat que “el tema de l’accessibilitat és una prioritat l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, tot i ser conscient de les dificultats que suposa resoldre tots els problemes que existeixen actualment” En aquest sentit, ha anunciat que l’EMT participarà activament en l’elaboració del Pla d’Accessibilitat que el govern municipal de la ciutat té previst impulsar per aquest 2015.

El perqué de tot plegat

Em vaig assabentar amb aquest tuit del dia 12 al migdia:

Hola @begofloria @TGNMobilitat @MilloremTGN @TGNAjuntament Mireu aquest estat de Facebook, que en penseu? https://t.co/k2aVwVRyVK
— Frederiiiiiiiicc!! (@frederic_tgn) December 11, 2014

Vaig anar al FB hi vaig veure això:

Belen Guerrero Fernández ha afegit 3 fotos noves — empipat/ada.
11 desembre a les 12:26 ·

Hoy quiero expresar mi ira, indignación, enfado, en fin mi cabreo, con la empresa de transportes de Tarragona. Desde hace una SEMANA, me ha sido imposible acceder al autobús, con mi hija de nueve años, que se desplaza por motivos de su enfermedad en silla de ruedas, SI hace una semana que la Línea 22, y el autocar nº 315, no tiene arreglada la rampa de acceso para personas con movilidad reducida. Llevo desde hace siete días reclamando y denunciando a la EMT de TGN, que dicho autobús nos dispone de acceso al mismo, ¿cuesta mucho arreglarlo? ¿Cuesta mucho cambiar el autocar nº 315, por uno que si disponga de dicho acceso? Me atrevo a colgar fotos que realice ayer, para que podáis ver la dificultad que supone subir a una persona con silla de ruedas (tener en cuenta que en este caso es una niña) y que gracias a la amabilidad y ayuda del conductor, pudimos coger el autobús 315.

Hoy me han dicho después de una semana de quejas, que volverán a tomar nota para subsanar la incidencia…y que me llamarán, como hace siete días continuo esperando dicha llamada…

Por favor, compartir este enlace, estoy harta, cansada y muy indignada, no es justo que personas con movilidad reducida, cada día que salen de su casa se encuentren con obstáculos e impedimentos para los quehaceres diarios, y que decir de las barreras arquitectónicas de nuestra ciudad, TARRAGONA…pero lo dejo para otro día.

Gracias a tod@s.

Altres entrades relacionades amb el Pla d'Accessibilitat de la ciutat de Tarragona:

Notes per un futur Pla d'Accessibilitat Universal per a la ciutat de Tarragona: Aspectes de caire general

Aspectes de caire general

• 1) Ha de ser un pla d'Accessibilitat Universal: Pla d'Accessibilitat Universal (PAU), no ens quedem tan sols en lo físic, hi ha molt més per fer:

• La Generalitat la defineix com: L'accessibilitat universal es pot entendre com el conjunt de característiques que fan possible que un entorn, bé, servei o mitjà sigui apte per al màxim nombre de persones en condicions de confort, seguretat i igualtat. Un entorn dissenyat per a tothom suposa un benefici per al conjunt de la societat, atès que totes les persones són susceptibles de tenir limitacions o condicionants en algun moment de la vida. Alhora, esdevé un element fonamental per a la consecució d'una societat basada en la igualtat de drets i d'oportunitats; dota els ciutadans d'autonomia i els proporciona mitjans per desenvolupar una vida social i laboral activa.
• Com ja s'ha fet a Mataró, a Màlaga, ...
• Es pot certificar amb normes UNE:
• UNE 170001-1:2007, per garantir que és accessible, i que aquesta accessibilitat no és ocasional i es mantindrà al llarg del temps.
• i UNE 170001-2, com compromís social de l'organització amb la igualtat de drets i oportunitats a totes les persones independentment de les seves capacitats.
• 2) Hem de tenir clar quina ciutat som i quina volem ser:
• Si volem ser una ciutat turística haurem de tenir especial cura de la població estacional, dels centres d'atracció, etc...
• Les dinàmiques de la ciutat son diferent al hivern (col·legis, universitat, menys activitat exterior...) que al estiu (poca activitat docent, molt turisme, més activitat al exterior...) no hem de caure amb el cas dels treballs de camp d'altres plans que no han tingut en compte l'estacionalitat.

• i 3) Ha de ser realment per tothom

• Generalitzadament hi ha una visió molt cadirocèntrica de l'accessibilitat, pot ser que el logo de la discapacitat tingui alguna cosa a veure, però la diversitat humana abasta molts més aspectes que els físics o els de mobilitat (*).
• Hem d'aconseguir que les persones amb dificultats:
• auditives
• visuals
• desordres psicològics
• dèficits cognitius
• i d'altres dels milers i milers d'exemples diferents de la diversitat humana...

Tothom ha de sentir que la ciutat fa un esforç per que tinguin la mateixa igualtat d'oportunitats que la de la resta dels ciutadans per poder fer servir la ciutat, gaudir-la i fer-ne us dels serveis públics.

(*) Sempre poso el mateix exemple, pot ser em repetiré i espero que em sabreu disculpar però pot ser molt il·lustratiu pels que no ho coneixen. 

D'uns anys ansà han proliferat, afortunadament, la col·locació de guals als passos de vianants, deixant així el pas franc a les persones que van en cadires de rodes per la ciutat. 

Això està molt be, però resulta que han posat gual a TOT el pas de vianants, obligant a tothom a anar pel gual. Tot estaria be si les inclinacions dels guals foren moderades, però hi han alguns pels que em fa por anar-hi per si rellisco (de jove rebotava, però ara no se quant temps trigaré en tornar a caminar si caic), situació gravada quan hi ha pluja, està mullat per que han regat, hi han fulles, hi ha pols, hi ha brutícia, etc... 

A sobre, resulta que pels costats dels guals, que és per on jo passaria, em trobo els semàfors i les papereres que m'impedeixen el pas... i encara més em trobo al costat cotxes, o motos, aparcats que tampoc em deixen passar... tenint que baixar a la calçada lluny del pas de vianant, amb el perill que comporta, sobre tot per mi, que la agilitat no em caracteritza.

En resum, molt en compte que al eliminar una barrera no en creem un altre.

(De tot això prometo fer un article a banda amb les corresponents fotografies il·lustratives.)

Altres entrades relacionades amb els Plans d'Accessibilitat:

l'Accessibilitat de la ciutat de Tarragona d'enhorabona: s'inicien les reunions de treball pel Pla d'Accessibilitat

Acabo de rebre la comunicació de la primera reunió de treball de cara al Pla d'Accessibilitat de la ciutat, pel proper dia 18.

Consellera Victòria Pelegrín

Es confirma que la Consellera Victòria Pelegrín ha estat assignada per iniciar els treballs.

No puc estar més content.

Sembla que algú/ns s'ha/n posat les piles, cosa que ja feia falta, sigui/n qui sigui/n MOLTES MERCÈS la ciutat ho necessitava!

Si fem una ciutat més accessible, ara la gaudirem molts, dins d'uns anys... TOTS!

No és per donar idees, que també, però hi han municipis amb Consell Municipal d'Accessibilitat, encara que jo afegiria lo de Universal, com per exemple Sant Adrià del Besòs i Sitges:

• Consell Municipal d'Accessibilitat de Sant Adrià del Besòs
• Consell Municipal d'Accessibilitat de Sitges

Altres entrades relacionades:

Accessibilitat a l'estació de ferrocarril de Tarragona: Ens prenen el pel o ho fem molt malament?

Cara com la que se li va quedar als tarragonins quan es van assabentar de que no
hi havia pressupost per l'accessibilitat de l'estació de ferrocarril de Tarragona

Fa uns anys es va plantejar la remodelació de l'estació de ferrocarril de Tarragona, i es va acceptar fer-ho en dos fases, i que la primera fora fonamentalment estètica, deixant el gruix de l'accessibilitat per una segona fase.

Aquí es pot veure l'estretor de les andanes i al fons el pas a nivell per on hem de passar aquells als que no ens van be, o no podem fer sevir, les escales; a demés dels passatgers carregats de maletes o amb cotxets de bebè, etc...

Aquest és l'aspecte aproximat del pas actual

Aquest és l'aspecte que feia fa no gaires anys

Resum telegràfic de lo vist fins ara:

• [1] 28/12/2010: Adif adjudica la primera fase de la mejora de la estación de Tarragona (una inocentada?)
• [2] 30/10/2011: La licitació de la segona fase de les obres de remodelació de l’estació es pot endarrerir uns mesos i no inclourà la passarel•la amb el Miracle
• [3] 21/03/2012: Una pasarela unirá la estación de Tarragona con la playa del Miracle
• [4] 25/10/2012: La segona fase de les obres de remodelació de l'Estació de Tarragona sense pressupost

Aquest va ser el meu comentari llavors:

Cal recordar que la remodelació es va dividir en dues fases, a on a la primera tan sols hi havien temes estètics, exceptuant l'arreglo dels guals d'accés a la vorera del carrer, que tot s'ha de dir, han quedat força be, encara que als que anem amb bastó aquest es 'coli' pels forats de les noves reixes de desaigüe que han posat. 

Accessibilitat de l'estació de Tarragona? 

Ni està, ni se l'espera. 

• [5] 20/07/2013: La estación de tren de Tarragona ofrece una 'imagen tercermundista'. La no adaptación para discapacitados y la mala combinación de transporte son algunas de las quejas
• [6] 09/04/2014: Foment anuncia la remodelació de l’estació de Torredembarra mentre la de Tarragona continua en un estat tercermundista: "Cal felicitar a l’ajuntament de Torredembarra i als seus ciutadans. Queixar-se i mobilitzar-se obté els seus fruits."
• [7] 08/08/2014: L'Ajuntament reclama a Foment que concreti el pas del Tercer Fil per Tarragona
• [8] 30/08/2014: Estación sin ascensor en Tarragona
• [9] 05/12/2014: Fomento adjudica las obras de mejora de la accesibilidad en la estación de Torredembarra (Tarragona)

La manca d'ascensors provoca greus problemes als passatgers amb equipatge. 
Pel espai que queda entre la barana i la via han de passar les cadires de rodes, és una cosa de centímetres! 
Un risc que no tots estan disposats a còrrer...  resultat: alguns no viatgen.

Fitxa de l'Estació de Tarragona:

Com es pot veure no informa de l'alçada de les andanes.
Personalment he tingut que deixar passar trens i esperar hores per culpa d'això.
L'accessibilitat, per alguns, és la diferència entre poder o no poder.

Al meu entendre, les actuacions imprescindibles per que l'estació sigui accessible son bàsicament tres:

• Aixecar les andanes per poder pujar al tren amb un esforç raonable.
• Posar ascensors per transitar entre les andanes i/o rampes.
• Ampliar les andanes amb un mínim de seguretat i dotar-les de una quantitat de seients adequada pel trànsit que te.

Segons el que he pogut trobar (S.E. u O.) [a]:

• Les andanes aixecades, ja estan fetes a:
• Alcover
• Altafulla-Tamarit
• El Vendrell
• La Selva
• Les Borges del Camp
• L'Hospitalet de L'Infant
• Sant Vicens de Calders
• Ulldecona
• ...
• En quan als ascensor(*)/pas soterrat amb rampes, ja hi son instal·lats a:

• L'Aldea Amposta (*)
• L'Ampolla-El Perelló-Deltebre
• L'Espluga de Francolí
• Reus (*)
• Sant Vicens de Calders (*)
• Ulldecona
• ...

Per a mi, tot el que queden son preguntes:

• No tenim un govern municipal a l'alçada d'aquests municipis [9 i a] que passen per davant de la capital?

• O pot ser és cosa nostra, de la gent?

• Ens prenen el pel?

• Hem volgut aprofitar per ficar-hi masses coses a la remodelació de l'estació: passarel·les [3], etc... que al final el sac s'ha trencat.

• Les persones amb discapacitat hem de patir que s'hagi barrejat  l'accessibilitat amb el tercer fil [7] i ara, a lo pitjor, ens quedem sense un i l'altre?
• Hem de demanar l'independència de Barcelona, donat que TOTES les estacions (i fins hi tot molts baixadors) de les rodalies de Barcelona ja estan adaptades?

Podríem preguntar a l'Alcalde de Torredembarra que ho va aconseguir a veure com s'ho ha fet [9], però tenim l'inconvenient de que està a la presó... pot ser sigui aquest el problema? ;-)

Més sobre el futur Pla d'accessibilitat de la Ciutat de Tarragona

Sembla que l'accessibilitat pren notorietat a la premsa de la Ciutat de Tarragona.

Avui ha sortit als diaris:

• Diari de Tarragona 2/12/2014

TGN tendrá plan de accesibilidad 24 años después de lo exigido por ley

Entidades y personas con discapacidad reconocen que la ciudad ha hecho esfuerzos por eliminar barreras, pero dicen que la falta de coordinación echa por tierra buenas intenciones

Los pasos de peatones son fuente de conflicto frecuente, no todos son realmente accesibles. Foto: Pere Ferré

 Publicado: 21:54 - 01/12/2014

Norián Muñoz | 

Carles Balañá va en silla de ruedas y cuenta que el cambio que ha dado la ciudad en los 17 años que lleva viviendo aquí, en materia de accesibilidad, es enorme. No obstante los esfuerzos que se hacen, que no son pocos, muchas veces terminan por empeorar la situación que pretendían arreglar. Pone un ejemplo reciente: la inversión realizada en el paso soterrado de la Plaça dels Carros. Para quien va en silla de ruedas la opción es tomar dos ascensores: uno para bajar al paso soterrado y otro para subir. Hasta aquí todo bien, si no fuera porque es más que frecuente que uno de los ascensores, o los dos, estén estropeados, con lo cual las personas en silla de ruedas ya no pueden pasar. Es cierto, reconoce, que antes había que cruzar por las vías, pero el paso era accesible. Ahora, cuando se dañan los ascensores, toca dar una vuelta de kilómetro y medio hasta El Serrallo para pasar al otro lado. Balañá no es técnico en la materia, pero cree que si se hubiera tomado en cuenta la opinión de personas como él tal vez se habría planteado otra alternativa, como rampas, por ejemplo.

Y como éste, los colectivos de personas con discapacidad aseguran que abundan los ejemplos de cómo la accesibilidad muchas veces parece sólo un trámite más.

Justamente éste es uno de los problemas que se espera pueda atajar el plan de accesibilidad municipal, un documento que una ley autonómica ya exigía a todos los municipios desde 1991.

Finalmente, dicho plan parece haberse desencallado. La concejal de movilidad, Begoña Floría, ha anunciado que el gobierno municipal firmará, antes de que acabe el año, un decreto para la creación de una comisión que comenzará a trabajar en 2015 y cuyo principal propósito sería la redacción del plan. La comisión estará presidida por Victoria Pelegrin, actual concejal de licencias y anteriormente de Serveis a la Persona.

La creación de la comisión, no obstante, llega precedida de polémica, ya que hace unos días Jordi Planas, portavoz del Colectivo Tarragona Sense Barreres, denunciaba que el presupuesto de 2015 no contemplaba ninguna partida para ejecutar el plan de accesibilidad como una parte del Plan de Movilidad Urbana Sostenible (PMUS), fórmula por la que el ayuntamiento habría apostado en un principio.

No obstante, Floría recalca que el Plan de Accesibilidad, aunque tiene que ver con la movilidad, afecta muchas otras áreas, como por ejemplo la informática, para garantizar que las webs sean accesibles.

En lo que se refiere a presupuesto, Floría reconoce que, si bien es cierto que no hay una partida específica para el plan, dentro de las cuentas del año que viene sí que hay recursos para hacer trabajos en la vía pública de mejora de la accesibilidad. Considera que, aun sin tener el plan, la ciudad ha realizado muchos avances no sólo en cuanto a la supresión de barreras arquitectónicas, sino de la atención de los ciudadanos.

Ver para creer

Después de conocer el anuncio, Planas da un voto de confianza al ayuntamiento, aunque con el «si no lo veo no lo creo» por delante. Eso sí, asegura que la designación de Pelegrín le parece muy acertada. Considera que es una personas muy calificada, no sólo porque es arquitecto de formación, sino porque demostró gran compromiso con la discapacidad en su período como concejal de asuntos sociales. Planas considera que no se trata de un problema de presupuestos, sino de voluntad. «Mataró tiene un plan desde 1996... ¿Es que Tarragona es menos que Mataró?», se pregunta.

Un estudio realizado por la Generalitat en 2012 dejó mal parada a la provincia de Tarragona, donde sólo el 15% de los municipios tenía un plan. La cifra llegaba al 50% en Barcelona, al 30% en Girona y al 11% en Lleida

Lluís Roig, arquitecto técnico, ingeniero de edificaciones y responsable de la Fundación Tarragona Unida del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificacions de Tarragona (COATT), comparte el escepticismo: «Hasta que no vea que se pone hilo a la aguja... Estamos cansados de comisiones que no se llegan ni a crear. Tenemos que hacer un diagnóstico, hacer un plan y cumplirlo. Estará muy bien tener un plan, pero si no se hacen los trabajos en la calle no sirve de nada».

Planas, por su parte, cree que será prioritario recoger las experiencias de otras ciudades vecinas que tengan dimensiones y características similares a las nuestras. En su opinión, se deberá contratar una consultora especializada, pero cuanto más información tenga el ayuntamiento, mejor para poder orientarle.

Roig recuerda que en un Plan de Accesibilidad no hay que pensar sólo en personas con discapacidad. «Todos, en momentos intermitentes de la vida, podemos estar limitados en el movimiento». Se refiere, por ejemplo, a que es necesario adaptar las calles para que puedan circular también sillas de bebés, personas con bastón, muletas, andador o cualquier tipo de ayudas técnicas e incluso alguien con un carro de trabajo.

• Diari Més 2/12/2014

Denúncien la manca d'accessibilitat de les parades de autobusos

A dalt, la parada d'autobús per accedir al Pont del Diable i, a baix, la del carrer Enric d'Ossó.

El col·lectiu de voluntaris Tarragona sense barreres destaca que alta condicionar algunes parades per que no hi cap ni la cadira de rodes

Ana Fortuny.

La ciutat encara te deutes pendents pel que fa a la accessibilitat. Des del col·lectiu de voluntaris Tarragona sense barreres destaquen la manca d'adequació de diverses parades d'autobusos, per tal que aquestes permetin que la gent amb mobilitat reduïda pugui accedir als autobusos adaptats. Un dels membres del grup, Jordi Planas, explica que, tot i que en els darrers 8 anys s'ha treballat per adaptar els autobusos, "falta aconseguir que totes les parades siguin accessibles".  D'aquesta manera, posa en evidència diversos punts dels carrers de Tarragona en els quals la vorera o l'espai que hauria permetre traspassar del carrer a la rampa de l'autobús és inexistent o de dimensions reduïdes per encabir una cadira de rodes.

"Al carrer Enric d'Ossó, situat davant de l'Institut d'Antoni Martí Franquès no hi ha espai suficient perquè s'hi situï una cadira de rodes i, per tant, no serveix de gaire que els autobusos estiguin adaptats", argumenta Planas. Així mateix, acusa la manca de parades "en condicions" a punts com la Via Augusta, per tal d'aturar-se a la Cala Romana o a la N-240 per accedir al Pont del Diable. "La parada de l'Aqüeducte de les Ferreres et deixa al mig de la carretera, és perillós", afegeix. Fa temps que diverses associacions de veïns han denunciat aquest fet, atès, que s'ha convertit en un espai cada vegada més visitat per als nouvinguts, però que no regeix les condicions de seguretat necessàries.

A la vegada, Planas, argumenta que "Si jo no tinc un transport per anar a un lloc no poder accedir-hi com una persona que pot caminar. El problema de l'accessibilitat exclou a determinades persones de poder gaudir de la ciutat". Des del col·lectiu exposen que "s'ha fet molta feina per superar les barreres arquitectòniques, però encara queden coses per solucionar". A més, lamenta que, de vegades sembla que només tinguem dret a desplaçar-nos per anar al metge o en ocasions concretes".

Manca de bancs a la Part Alta
Un altre dels punts de mira del grup de voluntaris és la necessitat d'ampliar part del mobiliari urbà de de la Part Alta de la ciutat . "Per a les persones amb mobilitat reduïda, el fet de no trobar bancs fa que ens quedem sense passejar i caminar per molts punts", assegura Planas.
Així exposa exemples com el carrer Cavallers, Major o de la Nau, els quals no comptarien amb "cap banc per seure i descansar". A més, des del col·lectiu de voluntaris recorden que la zona de l'interior de les muralles continua sense transport públic. "Necessitaríem micro-busos per poder accedir-hi sense problemes", afegeix. El col·lectiu acostuma a fer arribar les seves reclamacions en reunions amb tècnics del consistori.

Altres entrades relacionades:

L'accessibilitat a Tarragona recupera l'esperança

Ahir vam tenir bones noticies al diari ARA:

_______________________________________________________________________

MOBILITAT

Tarragona s’imposa eliminar barreres

L’Ajuntament desencallarà el pla d’accessibilitat el 2015 després de les queixes de col·lectius socials

DANI REVENGA Tarragona | Actualitzada el 22/11/2014 00:00

• 

El carrer Vidal i Barraquer és una de les zones més conflictives per a la mobilitat. / TJERK VAN DER MEULEN

L’Ajuntament de Tarragona posarà fil a l’agulla al pla d’accessibilitat de la ciutat l’any que ve, abans que s’acabi el mandat municipal. Aquest és el compromís que va assumir la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, després que el portaveu del col·lectiu Tarragona Sense Barreres, Jordi Planas, denunciés fa uns dies que el consistori tarragoní havia ajornat la redacció d’aquest pla per falta de recursos econòmics, a conseqüència de l’escàs marge de maniobra que concedeix la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local -aprovada pel govern espanyol- als ajuntaments.

Aquest pla és el document que ha d’impulsar les polítiques per fer la ciutat més accessible a les persones que tenen algun tipus de discapacitat, un document que, segons una normativa de la Generalitat de l’any 1991, han de tenir tots els municipis, i que Tarragona encara té pendent.

Planas assegura que l’Ajuntament s’havia compromès a tirar endavant les mesures el 2015 en el marc del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, però fa pocs dies va comunicar que no ho podria fer “per falta de recursos”. Una versió diferent de la que explica la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, que apunta que “l’accessibilitat és una qüestió transversal que no afecta només les barreres arquitectòniques i la mobilitat, sinó moltes més àrees de l’Ajuntament”. Floria posa com a exemple les webs accessibles per a invidents. “Per això, l’any que ve crearem una comissió transversal per començar a treballar en el que ha de ser el pla d’accessibilitat de la nostra ciutat”, apunta la regidora, que estima en dos anys el termini necessari per tirar endavant el pla. “És un document complex que afecta molts departaments i els ciutadans hauran de dir-hi la seva mitjançant una fase d’exposició pública”, diu. Uns terminis que situarien el gruix de la confecció del document i l’entrada en vigor per a la pròxima legislatura, ja que l’actual s’esgota el maig vinent.

Un pla necessari

Des del col·lectiu Tarragona Sense Barreres defensen la urgència de tirar endavant aquest pla per fer una ciutat més amable per a les persones que tenen alguna disfunció, “però també per a la població en general”, diu Planas, que posa com a exemple la gent gran i una societat cada cop més envellida, amb una gran diversitat funcional. Per això, defensa que el pla “és una inversió de futur”. Pel que fa a les mancances més urgents, el portaveu del col·lectiu esmenta les voreres de la part baixa, que són impracticables per a les persones que es desplacen amb cadira de rodes, els desnivells als passos de vianants, i la necessitat de més bancs per descansar en zones com la part alta, on no entra el transport públic i cal fer trajectes llargs, a més de “millorar la situació als barris, on els problemes d’acessibilitat són molt generals”.

Planas reconeix que el govern municipal “ha fet un important esforç per anar introduint mesures puntuals per fer la ciutat més accessible”, però insisteix en el fet que cal un pla que les harmonitzi, perquè sovint la falta de coordinació fa que algunes d’aquestes mesures acabin no sent efectives. Planas posa com a exemple els passos per a vianants amb una textura adaptada als invidents, perquè quan la brigada els repinta en alguna actuació urgent, ho fa amb pintura convencional. Detalls que provoquen que la ciutat faci un pas enrere.

__________________________________________________________________________

Be, confiem en que aquestes intencions del govern municipal de confeccionar el Pla d'Accessibilitat pel 2015 és compleixin, recordem que les anteriors havien estat aprovades pel plenari del ajuntament i no s'anaven a complir.

Des de aquí desitjo molta sort al equip de govern per que puguin aconseguir consolidar aquest desig i els hi reitero tota la meva col·laboració per fer-ho.

Per si no esteu al corrent, tot va començar així aquest dilluns passat: La Ciutat de Tarragona es queda sense Pla d'Accessibilitat pel 2015

Altres entrades relacionades:

La Ciutat de Tarragona es queda sense Pla d'Accessibilitat pel 2015

Encara recordo quan a finals de l'any 2012, amb molts esforços, es va aprovar incloure dins del PMUS, Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, 2012-2017 la realització d'un Pla d'Accessibilitat que es va programar per executar-se pel 2015.

El PMUS patia, ja des del seu començament, un munt de mancances, cosa que tractaré un altre dia, però sempre es millor tenir un pla mediocre que no tenir-ne cap.

En aquell moment era un home feliç, per fi l'accessibilitat seria objecte d'un pla per evitar les actuacions inconnexes, des-coordinades i amb bones intencions però sense coneixement que es feien i es continuen fent per tota la ciutat, en ocasions creant barreres a on no hi son.

Aquesta situació, ja era acceptar una situació de mínims, la llei 20/1991 (Si he escrit 1991, si, si, fa 23 anys!!!) amb desplegament pel Decret 135/1995, obligava als ajuntaments catalans a realitzar un Plan Especial d'Accessibilitat (alguns municipis no van fer com el nostre i van anar per feina aviat, com Mataró l'any 1996). Imagineu si fem tard que ja ha sortit una llei nova sense que el Ajuntament de Tarragona hagi fet RES. (això és un vici nacional, no cal acomplir les lleis, és molt més distret fer-ne una nova).

Dons aquesta felicitat va acabar la setmana passada, un integrant del equip de mobilitat em va confirmar que degut a les noves normatives, en especial la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local de desembre de 2013, l'Ajuntament no ha sabut trobar finançament per portar a terme el Pla d'Accessibilitat previst al PMUS 2012-2017 que tenia prevista la seva execució el 2015.

Sembla mentida que en aquests 11 mesos que la Llei porta vigent mai s'ha comentat al CMMT, Consell Municipal de la Mobilitat de Tarragona, del que formo part en representació del col·lectiu Tarragona Sense Barreres, que el PMUS 2012-2017 quedava afectat, impedint la realització de algunes de les actuacions previstes, o pot ser totes, deixant, llavors, a tot el PMUS en paper mullat.

Desde el 9/12/2013 el CMMT no ha reunit cap comissió ni cap plenari fins al mes d'octubre quan s'ha aprovat un reglament nou eliminant les comissions fixes sense que algunes, com la d'accessibilitat, s'hagi reunit mai.

Això deixa un munt de preguntes sobre la taula, que en breu intentaré trametre als responsables:

• Quina part de l'execució PMUS queda afectat per les limitacions pressupostàries?
• Quines mesures és prendran per re-planificar  PMUS, en les parts afectades per tal de donar-lis alguna utilitat real?
• Per que en tots aquests mesos no s'ha dit res al CMMT ni a la població?
• La política oficial del ajuntament al respecte seguirà sent no fer res com aquests darrers onze mesos?
• No convindria que dins del CMMT hi hagués un grup de treball que fes el seguiment del PMUS per tal que aquesta situació no torni a passar?
• Cal aclarir les prioritats del govern:
• Microbusos si i accessibilitat no?
• Aparcaments per bicicletes si i accessibilitat no?
• Parquímetres si i accessibilitat no?
• Càmeres de vigilància si i accessibilitat no?
• en resum, on està l'accessibilitat dins de l'escala de prioritats del govern?
• Tota la política sobre accessibilitat del govern és la que es desprèn de la pàgina web quan es fa clic a Mobilitat accessible?

Vet aquí el resum que fa la periodista del que deia fa quatre dies al Diari de Tarragona confiant en els que m'han ocultat la situació:

Ho podeu veure sencer aquí:

Seguirem lluitant per que la ciutat de Tarragona tingui el Pla d'Accessibilitat que es mereixen els seus habitants.



I recordeu:

Tot el que fem ara per l'accessibilitat ens ho agrairà molta gent, 

però també ho agrairem nosaltres mateixos dins d'uns anys.

Altres entrades relacionades: