diumenge, 14 de desembre de 2014

Notes per un futur Pla d'Accessibilitat Universal per a la ciutat de Tarragona: Aspectes de caire general

Aspectes de caire general

Notes per un futur Pla d'Accessibilitat per a la ciutat de Tarragona: Aspectes de caire general
  • 1) Ha de ser un pla d'Accessibilitat Universal: Pla d'Accessibilitat Universal (PAU), no ens quedem tan sols en lo físic, hi ha molt més per fer:

Notes per un futur Pla d'Accessibilitat per a la ciutat de Tarragona: Aspectes de caire general
    • La Generalitat la defineix com: L'accessibilitat universal es pot entendre com el conjunt de característiques que fan possible que un entorn, bé, servei o mitjà sigui apte per al màxim nombre de persones en condicions de confort, seguretat i igualtat. Un entorn dissenyat per a tothom suposa un benefici per al conjunt de la societat, atès que totes les persones són susceptibles de tenir limitacions o condicionants en algun moment de la vida. Alhora, esdevé un element fonamental per a la consecució d'una societat basada en la igualtat de drets i d'oportunitats; dota els ciutadans d'autonomia i els proporciona mitjans per desenvolupar una vida social i laboral activa.
    • Com ja s'ha fet a Mataró, a Màlaga, ...
    • Es pot certificar amb normes UNE:
      • UNE 170001-1:2007, per garantir que és accessible, i que aquesta accessibilitat no és ocasional i es mantindrà al llarg del temps.
      • i UNE 170001-2, com compromís social de l'organització amb la igualtat de drets i oportunitats a totes les persones independentment de les seves capacitats.
  • 2) Hem de tenir clar quina ciutat som i quina volem ser:
    • Si volem ser una ciutat turística haurem de tenir especial cura de la població estacional, dels centres d'atracció, etc...
    • Les dinàmiques de la ciutat son diferent al hivern (col·legis, universitat, menys activitat exterior...) que al estiu (poca activitat docent, molt turisme, més activitat al exterior...) no hem de caure amb el cas dels treballs de camp d'altres plans que no han tingut en compte l'estacionalitat.

Accessibilitat universal: Fonamental pel 10% de la població (diu un noi amb cadira de rodes); necessari pel 40% de la població (diu un iaio); Confortable per tota la població (diu una noia amb un cotxet de bebè)
  • i 3) Ha de ser realment per tothom

Cadira de rodes, dibuixada amb pedres


    • Generalitzadament hi ha una visió molt cadirocèntrica de l'accessibilitat, pot ser que el logo de la discapacitat tingui alguna cosa a veure, però la diversitat humana abasta molts més aspectes que els físics o els de mobilitat (*).
    • Hem d'aconseguir que les persones amb dificultats:
      • auditives
      • visuals
      • desordres psicològics
      • dèficits cognitius
      • i d'altres dels milers i milers d'exemples diferents de la diversitat humana...

Tothom ha de sentir que la ciutat fa un esforç per que tinguin la mateixa igualtat d'oportunitats que la de la resta dels ciutadans per poder fer servir la ciutat, gaudir-la i fer-ne us dels serveis públics.


(*) Sempre poso el mateix exemple, pot ser em repetiré i espero que em sabreu disculpar però pot ser molt il·lustratiu pels que no ho coneixen. 

D'uns anys ansà han proliferat, afortunadament, la col·locació de guals als passos de vianants, deixant així el pas franc a les persones que van en cadires de rodes per la ciutat. 

Això està molt be, però resulta que han posat gual a TOT el pas de vianants, obligant a tothom a anar pel gual. Tot estaria be si les inclinacions dels guals foren moderades, però hi han alguns pels que em fa por anar-hi per si rellisco (de jove rebotava, però ara no se quant temps trigaré en tornar a caminar si caic), situació gravada quan hi ha pluja, està mullat per que han regat, hi han fulles, hi ha pols, hi ha brutícia, etc... 

A sobre, resulta que pels costats dels guals, que és per on jo passaria, em trobo els semàfors i les papereres que m'impedeixen el pas... i encara més em trobo al costat cotxes, o motos, aparcats que tampoc em deixen passar... tenint que baixar a la calçada lluny del pas de vianant, amb el perill que comporta, sobre tot per mi, que la agilitat no em caracteritza.

En resum, molt en compte que al eliminar una barrera no en creem un altre.

(De tot això prometo fer un article a banda amb les corresponents fotografies il·lustratives.)



Altres entrades relacionades amb els Plans d'Accessibilitat:

Cap comentari: