Gutaperxa

És un tipus de succedani del cautxú. Sembla que ara tan sols es fa servir per reomplir els queixals corcats.

La seva sonoritat em resulta atractiva, tan en castellà com en català.

Em vaig adonar amb aquesta paraula per primera vegada llegint De la Terra a la Lluna, de Jules Verne, a on vaig llegir (encara que llavors ho vaig fer en castellà):

Els artillers del Gun-Club

-Aquell temps ja ha passat - respongué l'eixerit Bilsby, tot procurant estirar els braços que li mancaven -. Allò donava gust! S'inventava un obús i; a penes estava fos, l'inventor corria a assajar-lo davant l'enemic; després, retornava al campament amb un aplaudiment de Sherman o una estreta de mans de Mac-Clellan! Però, actualment, els generals han retornat al seu taulell i, en lloc de projectils, despatxen inofensives bales de cotó! Santa Bàrbara! l'avenir de l'artilleria està ben perdut a Amèrica!
-Sí, Bilsby - exclamà el coronel Blomsberry -, hem sofert cruels decepcions! Un dia deixàrem els nostres hàbits tranquils, ens exercitàrem en el maneig de les armes, sortirem de Baltimore per anar als camps de batalla, ens vam portar com uns herois i al cap de dos o tres anys perdem et fruit de tantes fatigues per a adormir-nos en una deixadesa deplorable, amb les mans a les butxaques.
-I cap guerra en perspectiva! - digué llavors el famós J.-T. Maston, tot rascant-se amb el seu ganxo de ferro el crani de gutaperxa -. Ni un núvol a l'horitzó quan tant hi ha a fer en la ciència de l'artilleria! Jo, que us parlo ara, he acabat aquest matí un model de morter amb plànol, tall i elevació, d'un morter destinat a canviar les lleis de la guerra!
-De debò? - replicà Tom Hunter, tot pensant involuntàriament en el darrer assaig de l'honorable J.-T. Maston.
-De debò - respongué aquest -. Però ¿de què serviran tants estudis duts a bon terme i tantes dificultats vençudes? No és un treballar en va? Els pobles del nou món semblen que s'hagin entossudit de viure en pau, i la nostra bel·licosa Tribuna 5 ens pronostica properes catàstrofes degudes a l'augment escandalós de les poblacions!
-Amb tot, Maston - féu el coronel Blomsberry -, a Europa segueixen guerrejant per sostenir el principi de les nacionalitats.
-I què?
-I què! Que potser hi hauria res a fer allí baix si acceptaven els nostres serveis...
-Què dieu? - exclamà Bilsby -. Fer balística a profit dels estrangers!
-Fóra millor això que no pas estar-se sense fer res - respongué el coronel.
-Sens dubte - digué J.-T. Maston -, això seria millor, però no convé pensar en aquest mitjà.
-Per què no? - demanà el coronel.
-Perquè en el vell continent tenen certes idees sobre els ascensos que discrepen de tots els nostres costums americans. Aquelles gents no comprenen que hom pugui arribar a ésser general en cap sense haver servit com a sots-tinent; això equival a dir que hom no pot ésser un bon artiller si abans no ha fos el canó per si mateix. I segons això...
-Absurd! - replicà Tom Hunter, destrossant a cops de bowie-knife 6 els braços de la seva poltrona -; però, ja que les coses estan d'aquesta manera, no ens resta fer sinó anar a plantar tabac o a destillar oli de balena!
-Com! - exclamà J.-T. Maston amb veu eixordadora -, ¿no esmerçarem aquests darrers anys de la nostra vida a perfeccionar les armes de foc? ¿No es presentarà una nova ocasió per a assajar l'abast dels nostres projectils? ¿Mai més no s'il·luminarà l'atmosfera amb el llampegueig dels nostres canons? ¿No sobrevindrà alguna dificultat internacional que ens permeti declarar la guerra a alguna potència transatlàntica? ¿No enfonsaran els francesos ni un sol dels nostres vaixells, i no penjaran els anglesos, menyspreant el dret de gents, tres o quatre dels nostres compatriotes?
-No, Maston - respongué el coronel Blomsberry - no tindrem aquesta sort! No! Cap d'aquests incidents no es produirà, i, si es produís, no l'aprofitaríem! La susceptibilitat americana se'n va cada dia més per terra i ja no som bons per a res!
-Sí, ens humiliem! - replicà Bilsby.
-I se'ns humilia! - afegí Tom Hunter.
-I tant si és així! - va replicar J.-T. Maston amb més vehemència -. Hi ha mil motius per a batre'ns i no ens batem! S'estalvien braços i cames en profit de gents que no saben què fer-ne! I aquí teniu un motiu de guerra sense haver-Io d'anar a cercar tan lluny. L'Armèrica del Nord, ¿no havia pertangut en altre temps als anglesos?
-Sens dubte - respongué Tom Hunter, deixant cremar amb ràbia l'extrem de la seva crossa.
-Doncs bé - respongué J.-T. Maston -, ¿per què Anglaterra, al seu torn, no ha de pertànyer als americans?
-Això seria just - respongué el coronel Blomsberry.
-Aneu a proposar una semblant cosa al president dels Estats Units - cridà J.-T. Maston -, i ja veureu com us rebrà!
-Ens rebrà malament - remugà Bilsby entre les quatre dents que havia salvat de la batalla.
-A fe de món - cridà J.-T. Maston -, que en les properes eleccions no seré pas jo qui el voti.
-Ni tampoc nosaltres - respongueren de comú acord aquells bel·licosos invàlids.
-Mentrestant - reprengué J.-T. Maston -, i per acabar, si hom no em facilita l'ocasió d'assajar el meu nou morter en un veritable camp de batalla, presento la meva dimissió de membre del Gun-Club i aniré a enterrar-me a les planúries de l'Arkansas!
-On nosaltres et seguirem - respongueren els interlocutors de l'atrevit J.-T. Maston.
Tal era l'estat de coses. Els ànims s'enardien més i més i el club estava amenaçat d'una propera dissolució, quan un esdeveniment inesperat vingué a impedir aquest sensible desastre.
L'endemà mateix d'aquesta conversació, cada membre del cercle rebia una circular redactada en els termes següents:

Baltimore, 3 d'octubre.
"El president del Gun-Club té l'honor de prevenir els seus col·legues que en la sessió del dia 5 del corrent els farà una comunicació de la màxima importància, i, per tant, els prega que, qualssevol que siguin els seus afers, acceptin la invitació que els fa per mitjà de la present.
El seu afectíssim,
Impey Barbicane, P. G.-C." ... ... ...

[xtec.cat]

Era molt jove, i sempre feia el mateix, el que no comprenia, anava al diccionari i mirava de entendre-ho.