No vull una 'societat més igualitària', en vull una amb igualtat d'oportunitats per tothom. I m'explicaré.
No, no som iguals, afortunadament, som diferents... molt diferents... de sexe, de mida, de color, de procedència, de costums, de força, de gustos, d'aspiracions... molt, molt diferents.
Com volem, llavors, ser iguals?
Per molt que volguéssim no ho aconseguiríem pas... és senzillament impossible.
La igualtat d'oportunitats ens permet a persones diferents estar en igualtat de condicions per sobreviure, educar-nos, treballar, accedir a una vivenda digna, etc... en definitiva, tenir totes elles el dret a cercar la felicitat.
Això és el que desitjo, i procuro, als meus congèneres, no pas quelcom irrealitzable i que jo, personalment, no desitjo per a mi mateix.
Encara que la realitat ens porta a comprovar que hi han "alguns més iguals que altres"... queda molt per fer.
[Inspirat en la noticia de VilaWeb: “Volem una societat més igualitària..."]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada