Apunts sobre l'accessibilitat dels autobusos de la EMT de Tarragona

Vistes les darreres novetats en quant a la propera renovació de part de la flota de autobusos de la EMT, entre d'altres:

• L'EMT invertirà 8,2 milions en renovar la flota d'autobusos amb 28 nous vehicles
• L’EMT renovarà la flota d’autobusos urbans amb 28 nous vehicles

I vista, també, la mediocre accessibilitat dels microbusos adquirits darrerament, he arribat a un punt de motivació suficient com per abordar aquest tema en aquestes notes, cosa que feia anys que volia escriure.

No cito per res al flamant nou Reglament del servei de transport de autobús urbà encara que no em puc imaginar com el meu ajuntament és capaç d'aprovar l'obligació a les persones invidents d'aixecar el braç per aturar el bus quan està en una parada (Art.14.1.f), fins hi tot amb la meva advertència escrita. I no el cito per que, encara que és parla molt d'accessibilitat en el reglament, no està fet per això. Cap dels compromisos d'accessibilitat és exigible i molt menys comporta una sanció al que no la proporcioni, tan sols hi han sancions pels usuaris.

El meu ànim és totalment constructiu i si pot aportar alguna cosa per millorar l'accessibilitat de la futura flota, em quedaré molt satisfet.

Per aclarir-nos una mica i donat que la web de la EMT no ens explica absolutament res de la flota, faré aquí la meva denominació particular, a Tarragona hi han els següents tipus d'autobusos:

• Els antics: 
  
  
   
• Els nous:
  
   
• Els micro:
  
   
• i el "raro":
  

Sobre l'adherència del paviment

Els terra dels antics és excel·lent en mullat, hem de pensar que quan plou pugem aigua al autobús amb les sabates i amb el goteig dels paraigües i de la roba. En aquest paviment, al sol es poden veure reflexos brillants de partícules petites i, encara que no en se prou, jo els hi atribueixo una part de la seva bona adherència.

Pel contrari el terra de tots els demés, encara que més nous, molt més d'aspecte plàstic no arriba ni de lluny a l'adherència dels antics, creant una pista de patinatge cada vegada que plou. De fet, en aquestes circumstàncies, li tinc que demanar, si us plau, al xòfer que no arranqui fins que em vegi assegut o ben aferrat amb les dues mans. Per arribar al seient o al meu lloc tinc que passar sempre amb una ma aferrat a algun lloc, cosa que amb bastó és força difícil.

La meva recomanació pels propers autobusos fora que tinguessin un paviment amb una adherència similar a la dels autobusos vells.

Sobre la sol·licitud de parada

• Ubicació: En totes les unitats hi han places en les que no s'arriba a cap polsador, i això no hauria de passar. En moltes ocasions m'ha passat, i això que tan sols em refereixo als seients a peu pla. A tenir que demanar a un altre usuari que em polsi la parada, l'inaccessibilitat de la EMT em crea una dependència que no desitjo i que s'hauria d'evitar.
• Confirmació: Cal tenir confirmació de que hem polsat, sobre tot per que incomprensiblement surten de cotxeres vehicles amb botons que no funcionen. Aquesta confirmació té dues vessants:
• Visual: (Totalment necessaria pels usuaris amb dificultats auditives) Hi ha un indicador lluminós a la part superior davantera del vehicle que pot ser observada per tots aquells usuaris que seuen en seients orientats cap a davant, però no pot ser vist pels que estan orientats cap a darrera. Per aquest motiu recomano, que com és habitual en altres contrades que el mateix indicador existeixi en la part superior de les portes de sortida, podent així ser visible per la totalitat dels usuaris, o en seu defecte, en la part superior de darrera. (No diré res sobre la manca de lluminositat dels avisadors, sobre tot a l'estiu, per que ja fa molts anys que sé que ho saben i tinc plena confiança que tenen tots els seus recursos humans i materials dedicats sense descans a resoldre-la)
• Auditiva: (Totalment necessaria pels usuaris amb dificultats visuals) Aquest tema ja el vaig plantejar fa molts anys  a la EMT i es va resoldre en part. Es tracta d'un brunzidor col·locat aparentment a prop del conductor que actua en el moment que es fa servir per primer cop el polsador de sol·licitud de parada. I precisament aquesta ubicació és la font dels problemes: No es sent a la part de darrera si hi ha soroll al bus, i creguin-me en temporada escolar hi ha; i està tan al costat del conductor que s'entén perfectament que li molesti i tingui tendència a baixar el volum o a anular-ho (he presenciat casos de activar-lo tan sols en presencia de persones invidents). Per això recomano que hi hagin dos brunzidors repartits al llarg del vehicle, pot ser sobre les portes de sortida i que funcionin permanentment.

Sobre els seients a peu pla

• Tots ells haurien d'estar reservats per persones amb dificultats de mobilitat. El percentatge de gent gran és elevat i anirà creixent.
• Hauria d'haver més homogeneïtat en la quantitat de seients a peu pla dels diferents autobusos en els vells hi ha alguns que tan sols tenen 3 places, i en els nous poden anar de 8 a penso que 4. 
• Aquesta distribució de places hauria d'influir en l'assignació de línies, no es pot assignar una unitat amb pocs seients a una línia de gran afluència, per que ens obliga a anar drets a gent que necessitem seure.
• Hi han seients que les barres verticals impedeixen entrar i sortir adequadament especialment a les persones grans i/o amb dificultats.
• Soc d'una complexió gran, però penso que també tinc dret a anar amb comoditat. En alguns seients encarats, no puc posar-me mai al costat de la finestra, per que si es posa algú al costat soc incapaç de sortir a temps per baixar. Estretor, poc espai per les cames, nul espai per passar entre les cames... No dubto que les mides dels seient acompleixen amb els mínims legals (Oi?) però amb aquests mínims alguns ho passem molt malament, podríem ser una mica més ambiciosos i rumbosos... (Oi?)
• Em sembla molt bé l'ajust d'horaris per omplir més els autobusos i així augmentar la productivitat, però sense voler, les persones amb dificultats de mobilitat hem sortit perjudicats al estar amb molta més freqüència tots els seients ocupats. Seria força bo determinar el número òptim d'aquests seients que haurien d'haver en funció de l'ocupació desitjada i que aquest número es respectes en les noves adquisicions. 
• Tot això son punts que penso s'han de tenir en compte en el disseny de l'interior dels nous busos.

Sobre aturar-se a les parades

• Encara succeïx freqüentment que no puc passar del bus a la vorera directament si no que tinc que baixar a la calçada (de vegades sense inclinar el bus) per, tot seguit, tenir que pujar a la vorera, per aturar-se lluny de la vorera sense que cap obstacle ho hagi provocat. Penso que accions de formació i de sensibilització podrien reduir aquests casos en un futur.

Sobre els horaris

Penso que la puntualitat dels nostres busos es molt acceptable, però els que anem justos necessitem que un bus mai s'adelanti al seu horari, un retard pot estar sempre justificat, però sortir abans d'hora pot deixar a terra a una persona que no te mitjans alternatius.
Sobre els horaris impresos que hi ha a les parades fora d'agrair lletra més gran (hi han molt espai lliure al full i formats alternatius). Hem de tenir en compte de que no compten amb il·luminació pròpia i en alguns casos son de molt difícil lectura. 

Sobre l'anulació de parades  

Abans d'anular una parada, o la cosa aquesta estranya que he sentit de la parada de l'Avinguda de Roma, que para o que no para a criteri del conductor!!! penso que s'han de fer les següents consideracions:

• Estem parlant d'un servei públic amb el que compten els ciutadans amb una esperança raonable de fiabilitat i puntualitat.
• Tota mena de gent és usuària d'aquest servei, fins hi tot d'aquells que no tenen condicions ni físiques o econòmiques per poder tenir qualsevol altre alternativa.
• No es pot deixar sense servei a aquell ciutadà que fent servir els canals de la EMT (Web i app) està en una parada esperant el servei que la EMT li ha promès.
• Un altre cosa son els talls que es produeixen per activitats, normalment ordinàries, que tallen carrers principals alterant el sentit natural de moltes línies de bus deixant-nos tancats a casa a uns quants. Espero que el futur Pla d'Accessibilitat (anomenat com "l'esperat") ho resolgui definitivament millorant la desastrosa situació actual.   

Sobre el lloc on es situen les normes, el reglament i altres avisos

Acostumo a veure-ho en el panell de darrera del conductor que tan sols és visible des de el seient que hi ha (al que jo no puc accedir per un esgraó, però que si pogués no hi cabria). Aquesta ubicació no garanteix la comunicació amb l'usuari.

De vegades he vist coses a les finestres de la plataforma de la porta central, fins hi tot a les mateixes portes. Aquestes ubicacions no permeten la visualització raonable a les persones amb dificultats de mobilitat.

Crec que es tindria que repensar la comunicació escrita en els vehicles amb als usuaris, no és accessible a tothom.

Sobre unes busties per deixar fulletons

No és un tema estrictament d'accessibilitat, però si el podem aconseguir que les treguin, benvingut sigui. En la part de la porta central dels nous, i potser també dels vells, hi ha com una bustia afegida al separador de les persones assegudes de les que estan de peu a la plataforma. Aquestes busties amb cantonades ben agudes i marcades estan a l'alçada del cap d'un nen de quatre i cinc anys. Sense comentaris, quan veig per allà un nen em poso neguitós.

Sobre els micro-busos

A demés de lo comentat en general:

• Els seients son francament petits, ha de quedar clar que tan sols puc accedir als que estan a peu pla, sense esgraons. I a demés i han alguns tubs (com els que ens agafem amb les mans) que envaeixen l'espai útil ja petit dels seients.
• El seients abatibles amb l'esquena cap al lateral del micro tenen mancances per que un usuari amb dificultats de mobilitat es pugui subjectar adequadament, a demés d'engrandir les possibles brusquedats de conducció. 
• Des de la porta de entrada fins a alguns seients no hi ha una bona ubicació dels punts per subjectar-se amb les mans.

Sobre el "raro"

Entenc que és una excepció, que ja no te remei, per el que tan sols queda per dir que la distribució interior és desastrosa. Afortunadament tan sols hi ha un.

Epíleg

Lamento no poder adjuntar fotografies il·lustratives de tot el que explico, però quan estic al autobús tota la meva atenció està dedicada a mantenir el meu precari equilibri i no les puc fer. Si algú em les fa arribar les posaré amb molt de gust.