Tinc documents oficials que al llarg de la meva vida m'han definit com: "tullido", "inútil", minusvàlid i discapacitat. Encara no en tinc cap que em defineixi com a "divers", afortunadament.
Mai he fet gaire cas, les classificacions oficials no canvien la meva realitat ni les meves dificultats, però si que és veritat, i d'això he anat agafant consciència aquests darrers anys, que condicionen la visió i l'empatia de la població en general
No m'agraden les definicions que es fan servir ara, especialment per que les trobo incorrectes i proposaré una denominació que trobo més encertada.
Intentaré explicar-me lo millor possible:
Persones amb diversitat funcional?
Aquest concepte, en sentit estricte, inclou al 100% de la població... llavors?
Persones amb discapacitat, minusvalidesa, etc...?
La discapacitat no és una condició permanent i absoluta, depèn de diversos factors, entre d'altres:
- L'entorn, el principal. Un entorn accessible pot quasi anular la condició de discapacitat.
- Temporal. No tots estem igual sempre. El terme 'discapacitat' suggereix que tan sols hi pot haver una, però pot no ser així. No totes tenen que influir amb la mateixa intensitat permanentment. Serveixi com a reflexió que la vellesa es podria definir com una acumulació progressiva de "micro-discapacitats".
- El estat d'ànim. Les "persones amb discapacitat" no ens dediquem el 100% de la nostra vida a viure amb intensitat la nostre "discapacitat". També tenim una vida normal i afegim a lo que ens passa tota la varietat de circumstàncies vitals i que ens afecten en major o menor grau, però que poden condicionar en un moment determinat la nostre eficàcia al afrontar les dificultats.
Per que algú sigui una persona amb discapacitat ha de tenir una discapacitat, però la discapacitat no es te, si no que es pateix de forma més o menys permanent en funció del entorn en un moment específic.
Intentaré explicar-me millor amb exemples:
- Una persona invident pot estar discapacitada per transitar i creuar un carrer, però si el semàfor està adaptat amb un dispositiu avisador que ell controla amb un comandament a distància, i les aceres tenen un paviment podo-tàctil que li permet guiar-se en els encreuaments amb el bastó, aquesta discapacitat disminueix fins a nivells molt baixos, si no desapareix.
- Una persona va amb cadira de rodes en la mateixa situació, la discapacitat per aquest trànsit pràcticament desapareix si s'han fet uns guals adequats en els passos de vianants.
- Una persona amb dificultat per caminar pot afrontar llargs recorreguts si transita per carrers on hi han bancs per seure amb freqüència, es torna discapacitat per aquest recorregut si no hi han.
"Persona amb discapacitat" no em defineix
No em sento identificat, per tot el que he explicat, i per un altre cosa important: la preponderància de la etiqueta per sobre de les altres etiquetes que em podrien ser adients.
La meva incapacitat per a fer alguna cosa en un moment en determinat és una situació que em condiciona, però que no em defineix.
La meva proposta per definir amb més cura aquest col·lectiu és:
"Persones amb dificultats funcionals"
Penso que:
- És cert.
- No definim el símptoma, si no l'origen.
- Aquestes dificultats causaran o no discapacitat en funció d'altres factors, ja esmentats.
Dons ja està, ja ho he dit. Què os sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada