Però n'hi han moltes d'altres. En aquest article donaré una pinzellada per començar a tenir una idea general del concepte d’accessibilitat universal, que la Generalitat de Catalunya la defineix com:
“L’accessibilitat universal implica que qualsevol persona pugui disposar i utilitzar les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial. Aquest concepte és aplicable a dues formes bàsiques d’activitat humana: la mobilitat i la comunicació. Totes dues poden estar subjectes a limitacions com a conseqüència de l’existència de barreres.”Aquesta descripció en introdueix a conceptes poc habituals, com condicions psíquiques i sensorials, a demés de contemplar la comunicació com objecte de l’accessibilitat.
Tot aquest nou plantejament ve com a conseqüència d’un canvi de paradigma que es va produir amb la adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, i el seu protocol facultatiu, de les Nacions Unides.
Es pot resumir molt dient: Abandonem el model mèdic:
- Les persones discapacitades necessiten ajuda i nosaltres, els professionals mèdics decidim què és el que els hi convé i quan...
- Les persones no son discapacitades, tan sols ho estan si l’entorn presenta barreres que no els hi permet desenvolupar la seva activitat humana bàsica.
- La comunitat ha de vetllar per l’eliminació d’aquestes barreres, per permetre la igualtat d'oportunitats.
Aprofundint ens adonem que les barreres a la mobilitat, tampoc son exclusivament el que fins ara enteníem com barreres arquitectòniques. Actualment hem de contemplar altres:
Mobiliari: L’absència de bancs per seure en recorreguts de vianants, pot impedir que persones que deambulin amb dificultat puguin fer el recorregut.
Paviment: L’absència de paviment podo-tàctil, pot impedir que les persones amb dificultats visuals estiguin capacitades per fer un recorregut amb autonomia.
La manca de pictogrames adients, incapaciten a persones amb dèficits cognitius a localitzar i identificar llocs i serveis necessaris.
La redacció recargolada d’un text pot impedir que gent gran o amb dificultats cognitives el pugin comprendre.
Aquests aspectes, i molts altres que em deixo els podrem anar analitzant en un futur.
No m’agradaria acabar sense fer menció als requisits DALCO que és necessari complir per assolir l'accessibilitat universal.
DALCO és l’acrònim de:
- DEAMBULACIÓ (acció de desplaçar-se d'un lloc a l'altre)
- APREHENSIÓ (acció d'agafar alguna cosa)
- LOCALITZACIÓ (acció d'esbrinar el lloc precís on hi ha alguna cosa o algú)
- COMUNICACIÓ (acció d'intercanvi de la infromació necessària pel desenvolupament d'una activitat)
Jordi Planas Manzano
de la Fundació COAATT
[Publicat a la Revista TAG del COAATT el 4rt. Quatrimestre de 2018, página 29]
1 comentari:
A Barcelona mateix fan falta un mun de bancs per l'eixample, roman buida d'aquests, sols en alguns passejos principals. Ja els vaig escriure a l'ajuntament, tocarà fer-ho un altre vegada. Jo tinc una avia cega i em va fer corpendre de ben petitet com ha de garantir la ciutat un comerç en certes distancies mínimes, garantit la vida fàcil i el comerç de proximitat i familiar. El barri de la guineueta sols hi ha un supermercat així sonor. Les edificacions franquistes van ser pèsimes, perque donen lloc a les botigues. I gran part de catalunya s'ha edificat així. Tant pobalcions com Gavà i Castelldefels tenen el mateix probleme, que no es pot viure sense 4 neumàtics. Terrible. Molt interessant això de DALCO, Jordi.
Publica un comentari a l'entrada