dilluns, 23 de juny del 2014

Som uns aprenents, els mestres estan arribant



En això de viure en xarxa, som uns aprenents, tant individualment com col·lectivament.
S'han anant creant serveis i han anant desapareixent, però hi han una sèrie de funcionalitats bàsiques que s'han assentat:
  • Conèixer e interactuar amb la gent
  • Compartir el que ens agrada/interessa/el que fem
  • Cercar/fer servir/abandonar eines específiques per a tasques concretes.
  • Jugar, entretindre’s, curiosejar, passar l'estona…
Els que portem un temps en això em vist néixer i desaparèixer munts de serveis imprescindibles que s'han enfonsat, de vegades per massa èxit massa despresa, per no evolucionar, per no ser socials, per… múltiples motius totalment relacionats amb la evolució dels ser vius, com ho son els creadors i implementadors.

Encara queden moltes coses per arribar, però encara queda la cosa més gran par arribar.
Moltes de les coses que hem vist fins ara, eren adaptacions del que feiem abans amb instruments nous, però molt poques eren genuïnes del mitjà.

Dons això és el penso que veurem els propers anys mercès a la posta en el mercat de la joventut formada en el segle XXI solucions noves per problemes nous, que nosaltres probablement no els sapiguem detectar.

Els més grans tenim tendència a pensar que els nostres problemes son i seran, existiran per sempre… dons no és així.

Avui en dia els joves tenen problemes que nosaltres difícilment arribem a comprendre, ells son els que tindran la necessitat de trobar-lis una solució, i disposaran de la motivació, els mitjans i l'oportunitat.




A la foto podeu veure a la meva àvia materna Dª. Melitina Álvaro Blázquez amb alguns dels seus alumnes a Sinarcas (València) als mitjans dels anys 20 del segle passat. Altres temps altres solucions, ella, nascuda a Ciria (Soria), va aconseguir sortir del poblet per a ser formada a Linares (Jaén), practicar a Terol i als vintipocs ja va ser pionera en impulsar el mètode Montessori a Espanya, aquesta va ser la seva solució… quina és la nostre?